Indignació d'un vell resistent

Fa uns dies vaig llegir un reportatge sobre l'autor d'un brevíssim llibre que, sent una mena de pamflet polític de 32 pàgines amb el títol Indignez-vous i al preu de 3 euros, s'ha convertit en un veritable fenomen editorial a l'Estat francès: en tres mesos se n'han venut prop de 900.000 exemplars sortits d'una petita editorial de Montpeller que es diu Indigène. Una particularitat de l'autor, que fa una crida a la insurrecció en contra d'un estat de les coses que es donen per fetes i que aboquen al desmantellament dels serveis socials, la negació dels drets humans i la dictadura econòmica dels poderosos, és el fet que ha arribat als 93 anys en plena forma després d'haver combatut amb la resistència francesa i haver sobreviscut a la deportació a Buchenwald, d'haver participat en la redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans, d'haver estat ambaixador francès a la Unesco, d'haver-se vinculat amb desengany a la militància socialista durant la presidència de Mitterrand i, entre mil coses més, d'haver creat una associació de treballadors africans que actualment disposa de 22.000 llits d'alberg, d'haver fet de moderador entre el govern francès i els sans-papiers tancats en una església de París l'estiu de l'any 1996, i d'haver denunciat recentment la inhumanitat del govern francès de no donar acolliment als sans-toit. Una altra particularitat de l'autor és el fet que és fill de Franz Hessel, escriptor i traductor alemany d'origen judeopolonès, i de la pintora i també escriptora Helen Grund. He de dir que fins ara desconeixia l'existència de Stéphane Hessel, l'autor d'Indignez-vous, mentre que els seus pares són per a mi com uns vells coneguts.

El cas és que, en saber que Stéphane Hessel era fill de Franz Hessel i Helen Grund, vaig sentir una inesperada alegria, perquè no hi comptava, que poguessin tenir una descendència directa encara viva. De cop aquest home se'm va fer pròxim, perquè és el fill d'una parella que forma part d'un triangle que completa l'escriptor francès Henri-Pierre Roché. Un triangle real que va convertir-se en literari quan Roché va escriure Jules et Jim i en cinematogràfic quan François Truffaut va realitzar la pel·lícula homònima. És per Truffaut, que vaig conèixer Franz Hessel, transfigurat en el Jules que interpreta Oscar Werner, i Helen Grund, reconvertida en la francesa Catherine (a l'original literari és l'alemanya Kathe) encarnada per Jeanne Moureau. Henri-Pierre Roché és, evidentment, Jim, l'amic francès de Jules/Franz, amb el qual, ara fa cent anys, van fer amistat a París conversant sense cansar-se, projectant viatges, compartint amants, vivint com a curiosos atents a l'art i la literatura, relacionant-se amb Apollinaire i Picasso, enamorant-se d'una pintora que van conèixer al Café du Dôme i que es va casar amb un i, durant un temps, va ser l'amant d'un altre. A partir del relat de Roché, Truffaut afirma que l'amor s'ha d'intentar viure lliurement, però no oblida que fer-ho no evita el dolor. Així m'ho va semblar a mi, i per això Jules et Jim és un dels films de la meva joventut, en què vaig començar a buscar les empremtes literàries de Roché i dels Hessel, que se separen i es retroben en el tourbillon de la vie.

Els pares de Stéphane Hessel, doncs, són per a mi com uns vells coneguts, i m'alegra que el seu fill, passats els 90 anys, mantingui la capacitat d'indignar-se i que, havent conegut Walter Benjamin (va veure en Franz Hessel l'exemple del flâneur, el passejant capaç de convertir el present en memòria) i haver estat alumne de Maurice Merleau-Ponty i de Jean-Paul Sartre, tingui present aquest últim per recordar que “un home que es desinteressa no és veritablement un home”. Stéphane Hessel diu que el seu ideari arrela en el programa del Consell Nacional de la Resistència. Ara no hi ha el nazisme, però Hessel afirma que la indignació, que ha de dur a l'acció, pot i, de fet, ha de provocar-la la diferència entre rics i pobres, el maltractament als immigrants, la cursa competitiva que deshumanitza, la dictadura dels mercats financers, el qüestionament de la jubilació i dels serveis socials, la situació dels palestins. El món en què vivim.