Articles

EL TEMPS QUE FUIG

Trobar la talla

Tal com una adolescent val més que la nota d'un examen, també val més que la talla que porta

La protagonista de la novel·la que llegeixo fa fora de casa el marit perquè li és infidel i s'enfonsa en una crisi econòmica, sentimental, d'autoritat davant els fills... és a dir, una crisi total de què espero ferventment que surti abans d'acabar el llibre. Un dia que tot ho veu molt negre se'n va a plorar a casa d'una amiga –per això són, les amigues–, que li fa fer un exercici molt interessant. “De totes les pors que tens –li diu–, que ja sé que són moltes, digues-me ara mateix, sense fer trampes, quina és la por que et fa més por”. La protagonista s'ho pensa i finalment diu, sincera i compungida: “Que m'he engreixat i no trobaré ningú que m'estimi”.

Som al segle XXI, hem avançat molt en drets i igualtat, però encara massa sovint les dones continuem valorant-nos segons si el nostre cos s'adapta o no al cànon estètic. Un cànon tirà i impossible, que és marcat per la indústria de la moda i que no té res a veure amb els nostres cossos reals, de carn, ossos i algun sacsó. El fet –incomprensible, però ens hi hem acostumat– que hi hagi un abisme entre les talles de les models de passarel·la –34 i 36– i les de la gent del carrer –42, 44 i 46–; el fet, sobretot, que a les botigues sovint sigui una missió impossible trobar roba moderna de talles normals, provoca molta frustració. Heu anat mai a comprar roba amb una nena o una adolescent normal, que no sigui un fideu? Que no us passi res! No trobareu res de la seva talla i sortiran –sortireu, totes– de les botigues enfadades, avergonyides i de molt mal humor.

Hi ha dues professores universitàries, la Mònika Jiménez i la Marga Serra, que han creat una iniciativa ciutadana amb què volen reflexionar sobre el món de la moda i conscienciar la societat de la importància que les passarel·les internacionals no marginin les talles reals. Han obert una pàgina al Facebook que es diu Motius per donar la talla. Entreu-hi i escriviu-hi el vostre motiu personal. El meu és que, de la mateixa manera que una adolescent val més que la nota d'un examen, també val molt més que la talla dels pantalons que porta. A veure si entre tots posem a les talles una mica de seny.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.