Exàmens de setembre

Sóc dels que estic d'acord amb els exàmens de setembre. És pràcticament impossible que un alumne que ha suspès una o dues assignatures pugui, en quinze dies i en la recta final de curs, recuperar-la dignament. El que passa en realitat és que els exàmens de setembre ajuden els alumnes, però castiguen els mestres. L'alumne té més temps per preparar-se, però el mestre ha de començar el nou curs preparant i corregint exàmens de l'any acadèmic anterior. I això no agrada. Un cop has tastat això d'anar-te'n de vacances amb la feina feta és difícil fer marxa enrere. Si no és pas, és clar, que la consellera ho pacti amb el col·lectiu educatiu. Una altra cosa és, és clar, que la millor solució sempre és l'avaluació continuada. Aquí tots hi estem d'acord. Però el sistema no ho permet i això no és pas culpa només dels mestres ni dels polítics. Està bé, des del meu punt de vista, tornar a repescar el setembre, i està bé que es permeti que els alumnes de quinze anys s'orientin cap a l'FP si això és el que volen. Perquè hem de reconèixer que hi ha alumnes que als 15 anys ja tenen clar que no volen continuar estudiant i això no hauria de ser sinònim de fracàs. Si Maragall ha passat a la història pel desgavell que d'aquí a res ens comportarà la setmana blanca, les primeres mesures de Rigau em semblen bé. Però l'assignatura pendent, que de moment tots plegats suspenem any rere any, al juny i al setembre, és com impliquem les famílies en l'educació, com inculquem als fills la cultura de l'esforç, com es reciclen els docents o què corregim d'un sistema que tracta per igual uns alumnes que no ho són. Però això ja és una altra història.