Persecució malaltissa

L'obsessió de Francisco Camps contra Acció Cultural del País Valencià mereix un congrés d'especialistes en manies persecutòries. Eduardo Zaplana va prendre's la destrucció de l'entitat com un afer d'estat. A l'expresident no li agradaven gens les manifestacions que munta cada 25 d'abril el valencianisme conseqüent. Vençuda i desarmada l'oposició socialista, només li plantava cara el “catalanisme” que no entenia. Camps va entrar a la Generalitat suau com el cotó, però ha acabat més furiós que el general Aranda. Hi ha eleccions dites autonòmiques d'ací a quatre dies i la pell de panca es paga cara, però tanta força destructora va més enllà. La Generalitat pot arrasar Acció Cultural per no tancar els repetidors que permeten que TV3 arribi al País Valencià. Contra el sentit comú i la mateixa legislació transfronterera de la UE. En la història recent d'Europa hi ha constància d'un cas tan bèstia? Brussel·les hauria de cridar també Camps per declarar o per portar-lo a algun patòleg de prestigi. A Europa n'hi ha que fan goig.