Opinió

PLAÇA MAJOR

Humor i gales

Els pagesos, que hi són, al Baix Llobregat o al Vallès Oriental, ja tenen quan es lleven un humor rural?

El presentador de la gala dels premis Gaudí del cinema català, en Quim Masferrer, marca Teatre de Guerrilla, va rebre un qualificatiu curiós per definir l'humor que gasta: “humor rural”. La cosa descol·loca. Intueixo que l'adjectiu ve d'un determinat accent exagerat de l'actor. Si en el cas dels muntatges de Teatre de Guerrilla l'accent pot connotar moltes més coses, a la gala dels premis Gaudí fer riure venia per via directa del contingut.

Em fa l'efecte que, en certa manera, “humor rural” deu referir-se a tot allò que lingüísticament no és central. Entenent per central no el dialecte en un sentit estricte, sinó el paper central d'un català esdevingut estàndard: empobrit, sonorament, de vocabulari i de sintaxi, que troba parlants a Barcelona –d'acord– però no només i no del tot. També més enllà de les fronteres anticiclòniques dels 80 quilòmetres per hora. Aquesta centralitat, de fet, és més d'imaginari mental i social que no pas geogràfica. Una prova: és possible que qui parli d'“humor rural” us comenci una frase així: “Com no m'ha fet riure aquest humor és...”. Una fórmula errònia que cada dia se sent més i de la qual potser aviat ja no en distingirem la línia torta.

Els pagesos, que hi són, al Baix Llobregat o al Vallès Oriental, ja tenen quan es lleven un humor rural? O algú d'Olot o de Ripoll, en obrir la boca, tindrà automàticament un humor rural? Probablement aquests enigmes inescrutables són tan antics o més que la confrontació de modernistes i noucentistes a principi del segle XX, sobre si l'aposta bona era pel món rural o pel món urbà.

A la gala dels premis Goya es veu que l'accent dels beneïts i immensos nens de la pel·lícula Pa negre no va fer gràcia a alguna cova de les Espanyes. No hi ha res pitjor que confondre l'accent amb la correcció lingüística, barrejar-lo amb l'humor, amb l'amnèsia i la regalèssia, amb el bé i el mal, el yin i el yang. O senzillament, ser incapaç de comprendre els diferents accents que cauen sobre les coses. Això no es guareix amb classes de pronúncia ni logopèdia per la vena, sinó amb un grapadet de paraules ben triades i arrenglerades.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.