“El plaer d'aprendre no està renyit amb l'esforç”

Perquè hi ha hagut un canvi d'època i tots els serveis públics s'han de repensar, ja que les necessitats són unes altres. El món ha canviat molt, i a les institucions que vénen d'una inèrcia històrica de 200 anys els toca els fonaments.

Sobre pedagogia i educació se senten moltes veus i de gent que en realitat no ho coneix. Tothom en pot parlar, però d'aquí a fer diagnòstics i propostes hi va un bon tros. Hi ha hagut una perversió extraordinària per part de molts intel·lectuals que quan parlen de Rosa Sensat i la pedagogia progressista se'n foten parlant de la pedagogia de la plastilina i del riure, i això és una absoluta mentida, perquè la pedagogia progressista ha estat sempre exigent.

El plaer no està renyit amb l'esforç. A vegades diuen: els nanos no s'esforcen, però els has vist jugant a bàsquet; l'esforç, la concentració i la precisió amb què han de fer les coses? Com pots dir que no són capaços d'esforçar-se? No ho seran en coses que no els interessen, o que no els agraden, però això ho fem tots... La pedagogia progressista entén que l'aprenentatge passa també per la via afectiva. Si al nen li generes confiança i acolliment, es veurà capaç de fer les coses, i de vegades simplement per fer-te content farà coses que no faria. És veritat que hi ha una demanda de tornar al passat, però per més que ho demanin, és impossible.

El “progressa adequadament” anava en la bona direcció. El mestre havia de fer un informe ben treballat cada trimestre sobre els nens, no per dir quines notes tenia, sinó com el veia. Això implica molta feina, i moltes escoles el que van fer és crear una aplicació informàtica per fer una graella i posar quatre creus. I això és una perversió del sistema.

La majoria de pares no saben absolutament res del funcionament de les escoles. Hi ha un dèficit d'informació que impedeix que els pares hi participin, i la responsabilitat és dels mestres. La majoria pensen que ells són els experts en educació i, per tant, els pares són usuaris i no han de demanar-los comptes. Però l'escola és un instrument al servei de la societat, i d'alguna manera els mestres han de donar comptes.

Es pot veure des d'aquest punt de vista, però quan els teus fills són una prioritat per a tu i veus que l'escola massifica, tecnifica, deshumanitza i que contradiu coses que a casa teva poden ser prioritàries, com ara la llibertat, entenc que hi hagi pares que es plantegin buscar una alternativa. No ho comparteixo, perquè l'escola té una funció social. Aprendre a viure en societat no és gens fàcil, i el millor lloc per fer-ho és l'escola pública.

Jo vaig ser molt crític amb el govern Maragall, però van invertir molts diners en educació, tenien les idees clares i van fer i desfer en contra de tothom. El govern ha començat prenent decisions precipitades: van dir que no tocarien política social, però l'educació és política social, i retallen de l'escola pública. No toquen ni un punyeter concert, al contrari. No faran escoles, però continuaran subvencionant col·legis, i això només cobreix les dèries d'alguns pares. Em sembla una política enormement reaccionària.