Odi contra els catalans!

Cada dia estem notant més en la viva pell un odi mai vist contra la llengua catalana i contra els catalans. Sembla com si el català fos una llengua prohibida a l'Estat espanyol, potser tant o més que en temps pretèrits. Els catalans no ens podem expressar en català ni a la cambra de representants del Senat, ni en cap instància del govern d'Espanya, ni a cap lloc fora de les fronteres estrictes de Catalunya o dels Països Catalans.

Una vegada més els troglodites nacionalistes radicals que viuen a les cavernes de l'Espanya profunda i rància, sense cap contacte amb cap altra llengua que no sigui la seva ni amb cap altra cultura, es violenten sense cap vergonya quan algú gosa parlar en una llengua que, per la seva incultura, no entenen. Potser ja és hora que a aquests monolingües obstinats que volen imposar el seu monolingüisme als altres, se'ls planti cara i se'ls tregui la careta per mostrar la seva cara real d'intolerància, d'incivisme, de racisme i d'etnocides.

Per això des de l'ADAC volem donar tot el nostre suport a Raül Agné, entrenador del Girona i precisament nascut a la Franja de Ponent (un territori on la llengua catalana continua sense tenir cap reconeixement oficial), per la seva valentia en plantar-se davant el xantatge d'alguns periodistes nacionalistes radicals espanyols que li impedien que respongués en català les preguntes dels periodistes catalans. També el nostre suport a Manel Comas, que va patir un intent d'agressió pel fet de ser català i ser acusat d'antimadridista (agressió fomentada, directament o indirecta, per un diari nacionalista espanyol).

Malauradament, els espanyols radicals només saben usar la demagògia, la imposició i la violència per donar resposta a la fermesa dels catalans que exigim que els nostres drets siguin respectats. El plurilingüisme només l'entenem aquí, mentre que a la resta de l'Estat només es promou el ressentiment, l'odi, la violència, la imposició i la intolerància.

O a l'Estat espanyol el castellà deixa de ser la llengua imposada a tot el territori, les altres llengües s'ensenyen (de moment com a optatives) als principals centres de secundària i es fa pedagogia de la riquesa de la diversitat cultural i lingüística en lloc de criminalitzar-la, o la convivència serà impossible. Si no ens volen, el millor per a tots seria una separació de comú acord, en què tots hi guanyaríem.