L'amenaça de vaga d'Aena

Només faltaria que els sindicats d'Aena no tinguessin dret a la vaga. Sobretot després de l'espectacle que l'any 2006 van muntar els empleats de terra d'Iberia quan, sense avisar i saltant-se la llei a la torera, es van atrevir a ocupar la pista d'aterratge del Prat i van deixar milers de passatgers a terra. O quan venim d'un episodi tan lamentable com el dels controladors aeris, que tot de cop es van posar malalts organitzadament i pel pont de la Puríssima van tornar a deixar milers i milers de passatgers a terra i sense vacances. Ahir els sindicats d'Aena van presentar formalment una convocatòria de vaga (no es posaran malalts de cop inesperadament, vaja), per fer-la no només durant les vacances de Setmana Santa sinó, si fem cas de l'anunci, per anar-la fent alguns dies solts fins a arribar a l'estiu. M'està bé que avisin amb temps, i que compleixin amb totes les formalitats. Perquè jo ara no discutiré la legalitat de la mesura. En discuteixo simplement la moralitat. Perquè em sembla una vergonya que damunt la taula de negociació hi posin una nova amenaça de caos (no s'estan de dir que volen paralitzar el trànsit aeri i de recomanar als viatgers que no comprin bitllets) que afecta milers de ciutadans. Els sindicats no només juguen amb els seus interessos exigint que se'ls garanteixin tots el lloc de treball si es privatitza Aena (cosa que ni jo ni molts de vostès no devem pas tenir garantida, vista l'aigua que baixa) sinó que juguen amb la planificació dels nostres viatges, de plaer o de feina, amb una impunitat poc ètica. Ja sé que és una estratègia de negociació. Però, francament, bastant lamentable.