Periodisme sense fonts

El periodisme és una disciplina universitària que ensenya que per escriure en qualsevol dels gèneres periodístics s'ha de disposar de fonts d'informació per poder-les contrastar. Darrerament, aquest principi s'ha anat diluint. D'una banda, els periodistes, afectats per la crisi econòmica dels mitjans, es veuen obligats a canviar les rutines per reduir-ne el cost, tot redactant articles sense treballar-los prou bé, i les empreses recorren a opinadors poc informats. De l'altra, les TIC permeten a qualsevol escriure sense control de la qualitat ni de la veritat. Un exemple recent l'hem tingut en un article d'opinió d'aquest diari. En la contraportada del 8 de març, Jordi Soler titulava El català, llengua inexistent, tot fent referència a una publicació on line –Infomigjorn– que reproduïa un escrit d'Hervé Pi, on se'm relacionava amb una suposada censura que la Universitat de Perpinyà –UPVD– feia del català. L'argument era que la revista Cahiers européens des sciences sociales, apareguda amb la iniciativa de la UPVD, només admet els articles en francès o en castellà, tot assegurant que porta a terme una iniciativa per foragitar la llengua catalana. No em toca a mi defensar la UPVD, però sí que em correspon puntualitzar alguns aspectes, tenint en compte que l'autor no coneix les publicacions científiques ni ha contrastat les fonts d'informació. Primer, Cahiers no és un projecte transfronterer sinó de la UPVD. Segon, no és veritat que Cahiers foragiti el català perquè, com a revista científica, s'adreça a un públic internacional i decideix lliurement quins són els idiomes de publicació. Tercer, només he contribuït a la co-edició científica del número 1 de la revista i la meva participació, com la dels meus companys de la Universitat de Girona, és exclusivament d'aquest caire, raó per la qual hem seguit les pautes de l'idioma que ens exigeix la publicació. Quart, l'autor no sap que els científics catalans de les ciències socials ens esforcem per publicar en les revistes científiques internacionals més prestigioses, que són unes 3.088, segons el Journal Citation Report, de les quals 2.808 ho són en anglès i cap en català, havent de publicar obligatòriament en anglès. Foragiten el català, també? Cinquè, l'autor no explica que és fantàstic que els d'un cantó i l'altre de la frontera treballin plegats, sigui quin sigui l'idioma, perquè la frontera desaparegui. Sisè, l'autor segur que sap, i els nord-catalans també, que la presència del català a les institucions del nord del país només reeixirà amb projectes polítics guanyadors d'eleccions i no amb la queixa o les activitats residuals. I setè, només aconseguirem millorar la credibilitat dels mitjans si treballem bé les rutines productives, la qualitat de les fonts i contrastem la informació.