L'efecte japonès

El terratrèmol del Japó, a banda de les terribles i indiscutibles conseqüències directes en el territori i en l'economia, té un altre efecte secundari que la nostra classe política no havia previst: i és que ha tornat a posar damunt la taula la discussió sobre l'energia nuclear. Anys enrere, arran d'algunes discussions com la MAT o la línia d'alta tensió de la Costa Brava, alguns consellers del govern tripartit ja havien dit en veu baixa que eren partidaris de l'energia nuclear. Però com que governaven amb IC havien de callar. Jo crec que ara, amb les retallades del govern de Mas, amb la situació econòmica complicada, i amb una crisi energètica en marxa, faltaven pocs dies perquè, en un moment o altre, el govern –el nostre i el de Madrid– s'hagués declarat partidari no només d'allargar la vida de les centrals nuclears existents, sinó de proposar-ne més. Ara, els efectes que el terratrèmol ha tingut en les centrals nuclears del Japó han frenat en sec aquesta estratègia. Gran part del món científic veu bé les nuclears, l'empresariat es decanta cada cop més a favor seu i la classe política hi virava a poc a poc. Però ara al Japó passa el que passa. Jo no sóc cap tècnic en la qüestió i no puc posar en dubte cap dels arguments científics dels partidaris de les nuclears, en el sentit que no disposem d'alternatives a curt termini i que la seva rendibilitat és indiscutible. I que tots volem encendre el llum quan arribem a casa. Però, és clar, tampoc cal ser cap gran expert per descobrir que un accident –per impossible que sigui estadísticament parlant– té unes conseqüències terribles. Al Japó també els devien dir que les centrals eren completament segures. I ja ho veuen.