Turisme i comarques gironines

Les nostres comarques són un privilegi per al turisme, tots els que en som nadius, ho sabem. Tenim les millors platges, la millor muntanya, un bon clima, arquitectura, cuina, un gran pintor a Figueres, un aeroport, etc. El problema és que no hem tingut una promoció adequada, donat que tenim una política que no vol que Girona es promocioni, i nosaltres som uns ineptes per gestionar-nos.

El que passa amb Ryanair n'és la mostra i, tanmateix, les nostres infraestructures, uns ports en condicions, una carretera Nacional, una que ens uneix amb la muntanya i l'esquí, una estació de tren...

Em centraré en el que demanem des de Mifas des de fa temps a les nostres autoritats, les quals no ens fan cap cas, per atraure un turisme que ja existeix, que no és de masses, que és d'una certa qualitat, amb una inversió que ja està feta i que només necessita promocionar-se sense malgastar diners: turisme de persones amb problemes de mobilitat o discapacitat. Abans voldria dir per als no entesos que els problemes de la discapacitat afecten tant rics com pobres. Un turisme que podem oferir sense invertir, perquè a les comarques gironines ja disposem de: cadires amfíbies per a les platges, handbike a les vies verdes, hotels adaptats, equitació, esquí adaptat, submarinisme, paracaigudisme, taxis i furgonetes adaptades, globus adaptats, golfs adaptats, tir, vela adaptada, hotels especialitzats en salut i aigües termals i, evidentment, tots els esports de competició en pistes que són accessibles i piscines. Fa temps, tres anys, vam proposar al Consorci Costa Brava i la Diputació de Girona la creació d'un web, sense interès publicitari, i un Call Center, com el que tenim a Mifas, per difondre aquesta informació però no va interessar, tot i que el cost requeria poca inversió.

Ells han invertit en un veler que fa la volta al món que està adaptat. On és ara? Quants diners s'hi han invertit? Quant turisme ens rendeix? Qui era el senyor que va tenir la sort de ser subvencionat pels nostres administradors amb els meus diners? Ja n'hi ha prou de malmetre diners i veure els restaurants buits de fum i de clients. Gironins, o ens espavilem o amb una mica de sort només aixecarem el cap per veure el fum que deixen els avions, igual que quan jo era petit, i d'això ja fa més de 50 anys.