Opinió

opinió

Sobre l'ús del terme 2.0

Professors 2.0, escoles 2.0, estudiants 2.0, polítics 2.0, professionals 2.0, revoltes 2.0, món 2.0! No trobeu que n'estem fent un gra massa? Fent un petit exercici de regressió, abans del 2.0 trobem l'1.0 i, abans de l'1.0 hi trobaríem el 0.0, el punt de partida. Realment creiem que des que vam començar a caminar drets només hem patit un sol canvi significatiu en la nostra forma de comunicar-nos?

Tot aquest enrenou del 2.0 té el seu origen en el terme web 2.0, definit a finals del segle XX: el 1999 Darcy DiNucci en parlava en el seu article Fragmented Future i deia, entre altres coses: “[...] Les primeres espurnes del web 2.0 estan començant a aparèixer i estem començant a veure com aquest embrió s'anirà desenvolupant. Irònicament, el tret característic del web 2.0 serà que no tindrà cap característica que es pugui reconèixer[...]”. I no estava pas gaire equivocat si ens fixem en la quantitat de dispositius que tenim per accedir a internet i en la quantitat de programes i webs que tenim al nostre abast.

Des de llavors, amb el progressiu desenvolupament d'eines del web 2.0 els internautes hem passat de ser consumidors d'informació a creadors d'informació (Twitter, Youtube, Flickr...), hem passat d'adquirir coneixement a adquirir-lo i també a crear-lo (Wikipedia, blocs), hem ampliat els nostres hàbits de relació quotidiana, incorporant de forma natural a gent de qualsevol lloc del món, disposem d'eines per compartir informació en xarxa (Dropbox, Google Docs)... I aquí sí que té tot el sentit parlar del 2.0, com una evolució del web 1.0 que havia existit des del 1990, any en què Tim Berners-Lee i Robert Cailliau van iniciar al CERN aquesta fantàstica aventura del web.

Un primer aspecte revolucionari associat al concepte de web 2.0 és que es trenca el control de la informació, tradicionalment en mans de les elits polítiques o dels grans grups de comunicació. Avui la informació circula a tota velocitat i sense intermediaris: dels ciutadans per als ciutadans. I això aparentment tan simple és el que està girant el món com un mitjó: amb eines socials com el Twitter o Facebook, un grapat de persones poden explicar el que està passant a qualsevol punt del món, i el que escriuen pot arribar, pocs segons després, a desenes o centenars de milers de ciutadans. Això ha facilitat, entre altres coses, coordinar accions populars d'una forma impensada fins fa molt pocs anys: s'ha parlat molt sobre el paper d'aquestes eines en les revoltes d'aquestes setmanes als països àrabs (tot i que crec que s'ha magnificat un pèl el seu paper real).

Un segon aspecte del web 2.0 que està provocant canvis profunds en la societat és la facilitat que ens ofereix per relacionar-nos i per col·laborar en projectes col·lectius. I això ho podem utilitzar en qualsevol àmbit de la vida. Amb eines socials com Facebook o Twitter hem enriquit les relacions personals, incorporant a les relacions quotidianes persones que amb eines més tradicionals no és tan senzill. En l'àmbit professional, aquestes eines també estan tenint impacte en les dinàmiques internes de les empreses i organitzacions, i en les relacions amb els seus clients o usuaris. Potser no se'n fa encara un ús intensiu, però sí que està canviant, a poc a poc, la cultura de les organitzacions.

Però tornant al principi: ens fan falta professors i estudiants 2.0? Ens fan falta escoles, instituts i universitats 2.0? Ens fan falta professors amb ganes d'ensenyar i alumnes amb ganes d'aprendre, i que tots aprofitin l'increïble potencial docent que ens ofereixen les eines del web 2.0 per crear i difondre coneixement (blocs, wikis, debats en línia..., Twitter i altres eines socials i col·laboratives). Però no oblidem formats més tradicionals, ja sigui en suports tradicionals (llibres en paper) o més moderns (llibres digitals).

Ens fan falta professionals i empreses 2.0? Ens fan falta professionals i empreses que entenguin els canvis que s'estan produint en les relacions socials, molts dels quals impulsats per les eines del web 2.0, i que siguin capaços d'incorporar el canvi de cultura que se'n deriva.

Ens fan falta polítics 2.0? El que necessitem són polítics amb ganes de comunicar-se amb els ciutadans i, per aconseguir-ho, amb tota seguretat tota la miríada d'aplicacions del web 2.0 els ajudaran, tot i que estar present al món del web 2.0 no és cap garantia de ser un bon polític: segur que ben aviat el Twitter s'omplirà de refilets de candidats a alcalde que fa quatre dies no tenien ni idea de què era això del Twitter (i que l'endemà de les eleccions ho hauran oblidat).

Comuniquem-nos, creem coneixement, compartim-lo, col·laborem, coordinem-nos...: creixem com a societat. I fem-ho d'acord amb el nostre temps, aprofitant tots els recursos que tenim al nostre abast, incloses les eines del web 2.0... Però acostumen-nos a no posar l'adjectiu 2.0 tan sovint: fent-ho estem posant les eines per davant de les persones: el que és 2.0 és el web... tot esperant que la incipient web semàntica (web 3.0) entri en escena. Però això ja és una altra història.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.