Opinió

Opinió

Japó, mar i nuclear

L'amalgama entre risc natural i tecnològic és una combinació perillosa que pot desbocar-se, sobretot quan es tracta de l'energia nuclear

Els devastadors efectes del tsunami al Japó fruit d'un terratrèmol ens mostren un cop més la part amarga de la mar. Les imatges esfereïdores de la tragèdia humana ens recorden els riscos a què ens sotmeten els oceans, malgrat que també ens han proporcionat històricament les bases del nostre benestar (turisme, pesca, comerç, etcètera). A la Mediterrània, les catàstrofes naturals inclouen inundacions, llevantades i fins i tot petits tsunamis com el que va afectar Mallorca el 2003 (el tsunami més devastador i proper va ser el que va afectar Lisboa el 1755). En les darreres dècades la ciència ha progressat moltíssim en la previsió d'aquests fenòmens i la prevenció dels seus efectes, tenint en compte que les catàstrofes naturals han succeït des que es va originar el nostre planeta i que continuaran passant en un futur. Als riscos naturals cal afegir-hi els riscos tecnològics procedents de la mateixa activitat humana, com ara els procedents de les plantes nuclears. Tot i que el Japó és un país amb uns estàndards científics molt elevats de previsió i prevenció de riscos naturals i tecnològics, els malaurats fets que hi estan passant ens mostren com n'és de vulnerable el mateix sistema. L'amalgama entre risc natural i tecnològic és una combinació perillosa que pot desbocar-se, sobretot quan es tracta de l'energia nuclear. No és fàcil en aquests moments preveure la quantitat exacta de radioactivitat que les plantes japoneses finalment emetran a l'atmosfera i a l'aigua (tenint en compte que s'està utilitzant aigua de mar per refredar els reactors descontrolats), ni la direcció que agafarà aquesta radioactivitat a través dels vents i corrents marins, ni tampoc els impactes que tindrà sobre la salut de les persones i la dels ecosistemes. Alguns apunten com a “mal menor” que aquestes partícules viatgin cap a mar. Fins i tot en aquest “millor cas”, la radioactivitat pot acabar afectant negativament la salut dels organismes que hi viuen i, de retruc, la de les persones. Abans de desaparèixer completament, la radioactivitat s'acumula a les aigües, als sediments i a la cadena tròfica marina, des de les algues fins als peixos, als quals causen problemes en la seva salut (mutacions, major mortalitat, alteracions en la reproducció). A través del consum de productes del mar, la radioactivitat acaba transferint-se a l'home. Tot i que diferents estudis conclouen que en condicions normals el material radioactiu a mar està per sota el nivell de perillositat, els accidents nuclears alteren aquest patró. Un estudi sobre la radioactivitat efectuat després de l'accident nuclear de Txernòbil el 1986 ens mostra que dos terços de la dosi radioactiva de les poblacions dels països bàltics tenien l'origen en la radioactivitat procedent de l'accident nuclear a través del consum de peix contaminat.

Curt i llarg termini

A diferència dels efectes de les catàstrofes naturals com el tsunami, que són molt visibles a curt termini, la contaminació radioactiva té els seus efectes a llarg termini perquè els elements radioactius triguen anys a desaparèixer dels ecosistemes, i poden així afectar el nostre benestar de manera més prolongada. Malgrat que l'energia nuclear és considerada per molts com la més “neta” perquè no produeix els gasos responsables de l'escalfament climàtic (“deixant a banda” el tema de l'emmagatzematge dels residus tòxics) i la més “econòmica” (si “descomptem” l'elevat cost que té la construcció de les plantes nuclears i del tractament dels residus), el desastre tecnològic a les centrals nuclears del Japó, associat al desastre natural del tsunami, ens mostra la vulnerabilitat del sistema i ens fa plantejar una sèrie de preguntes: per què el Japó havia construït centrals nuclears en zones costaneres que se sabia que són d'alt risc de terratrèmols i tsunamis? Tenen les centrals nuclears catalanes, situades prop de la costa, els sistemes de seguretat necessaris per fer front a riscos naturals propis de la zona, com ara inundacions, terratrèmols i fins i tot tsunamis? Val la pena assumir l'immens risc ecològic, econòmic i humà que representa una central nuclear a llarg termini malgrat els seus “beneficis” a curt termini?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.