Olles de grills

Un simple repàs cronològic als fets que s'han produït aquests dies en relació amb l'impost de successions deixa ben clar que la comunicació interna del nou govern és si més no millorable. Diumenge, el secretari del govern, Germà Gordó, va anunciar que finalment aquest tribut no se suprimiria del tot. I en donava detalls: només quedaran exempts de pagar-lo els parents de primer i segon grau de consanguinitat. Fantàstic. Si no fos que poc després el conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, deia que d'això ell no en sabia res, que se n'havia assabentat per la premsa –cosa que sí, que fa lleig si ets al mateix govern– i que això no és el que deia el programa electoral. I ahir mateix sortia el president a dir que ni un ni l'altre, que això quedarà d'una altra manera. Jo no en tinc cap dubte, que el govern s'ha equivocat. Que Gordó es podia haver estalviar dir una cosa si no era certa i que Pelegrí potser també es podia haver estalviat replicar-lo. I que hi ha hagut un problema de comunicació. L'oposició, és clar, s'hi abona. Nadal serpenteja –quina novetat– i porta la discussió als pressupostos. I ICV, i sobretot ERC, van a sac. ICV parla de “confusió” i de “disputes internes” al govern, i Esquerra de “sainet” i d'“olla de grills”. Només faltava López Tena demanant dimissions. No tinc més pistes que la pel·lícula dels fets, i arribo a la conclusió que tot plegat és bastant millorable. L'olla de grills, però, encara la veig llunyana. Tot i que, és clar, si els qui ho sostenen són els qui van formar part d'un govern que en això de les olles de grills es va matricular cum laude, potser ens els hauríem d'escoltar. Són experts en la matèria.