Transports europeus

Ara que és candidat al Parlament Europeu, Ramon Tremosa explica que, al contrari d'aquí, els mitjans de transport d'Europa són modèlics. Aquestes coses es podien dir quan la gent no viatjava, però és que ara tothom ha pogut comprovar quin pa s'hi dóna al «nord enllà» que Espriu s'imaginava des del seu despatx dels Jardinets de Gràcia.

Tremosa posa d'exemple els trens alemanys. Un dia vaig agafar un tren alemany. No estava pensat perquè la gent hi anés amb maletes però el cas era que aquella línia, pel lloc d'on sortia i pel punt on anava, només podia recollir viatgers amb maletes. Tampoc no estava pensat perquè la gent d'una certa edat pogués pujar-hi perquè els graons d'accés eren molt alts, però gairebé tots els viatgers eren persones d'una certa edat. Perquè el fred no entrés als vagons hi havia unes portes corredisses. Un cop tancada la porta, les vibracions del tren feien que de mica en mica s'anés obrint fins a obrir-se del tot. Els viatgers, immòbils amb les maletes a la falda, miraven la porta amb l'esperança que la mateixa vibració que l'obria la tanqués, però el moviment en sentit contrari no es produïa. No he explicat el pitjor. El pitjor és que, un cop arribats a casa, els meus dos fills, que venien amb mi i havien segut junts, van manifestar una erupció cutània que els va durar una setmana sencera i que segons l'opinió del metge es devia sense cap mena de dubte a la picada d'una puça i que segons la meva opinió era sense cap dubte una puça que tenia l'hàbitat en la tela que recobria els seients del tren alemany.

Dijous de la setmana passada vaig ser de viatge instructiu a Brussel·les amb estudiants de periodisme de la Blanquerna. Brussel·les: capital de la Unió Europea i seu del Parlament del qual Ramon Tremosa és aspirant. Un cop visitat l'edifici parlamentari i escoltades les explicacions i després d'un dinar a base de musclos i patates fregides a tocar de la Grand Place, va arribar l'hora de tornar. Havíem d'agafar l'avió a l'aeroport de Charleroi, que és a la quinta forca. Des que hi ha vols low cost tots els aeroports són a la quinta forca. Ens havia de dipositar a Charleroi un autobús que sortia de l'estació central de Brussel·les. Per arribar a l'estació havíem d'agafar un metro que tenia la parada amagada al fons d'unes galeries comercials. Encara bo que ens guiava la Lourdes Sánchez, que és funcionaria del Parlament Europeu i coneix la ciutat. Ja som al metro. Tranquils, que només són quatre estacions; agafarem l'autobús a l'hora. Entre l'estació tercera i la quarta el metro s'atura a mig túnel com ho fan els trens de Renfe quan s'acosten a a Arc de Triomf i tens més pressa. Mirem el rellotge. Si l'autobús ha sortit puntual, i no dubtem que ho hagi fet perquè som a Brussel·les, capital de la Unió Europea, l'acabem de perdre. Sortim a l'exterior, ens equivoquem dues vegades de ruta perquè la parada d'autobusos no està indicada, i quan arribem, deu minuts més tard de l'hora anunciada, l'autobús encara és allí. El conductor ens barra el pas. L'autobús va ple. Ens diu, però, que ara mateix en ve un altre. ¿Com en pot venir ara mateix un altre si segons l'horari el pròxim no surt fins d'aquí a tres quarts? El conductor ens ho explica: el que ara mateix ve és el que hauria d'haver sortit fa deu minuts; el seu, l'autobús que veiem, porta prop de tres quarts de retard. Li preguntem les causes de l'alteració horària i aquell conductor d'un autobús de la capital europea ens contesta com si ho fes la megafonia de l'estació de la plaça de Catalunya quan passa una cosa: «La pluja.» Mentre dinàvem, havia caigut un xàfec.

L'autobús se'n va, i en aquell moment la solució es fa present en forma d'uns taxistes que s'ofereixen a portar-nos a Charleroi per un preu que ells mateixos ens conviden a regatejar. Regategem i paguem en negre com si no fóssim a Brussel·les ni a cap altra ciutat d'Europa sinó al Caire o a Mèxic. Quan correm cap a Charleroi amb tres taxis de cinc places que carreguen vuit persones cada un, veiem en sentit contrari l'autobús que havia de venir «ara mateix». És aturat a la cuneta amb signes de pana.

Tot esperant l'avió els alumnes parlen. Un diu: «Jo només conec uns trens eficients: els suïssos; només que et cobren seixanta euros per anar d'aquí a allà.» Mirem, i «l'allà» que l'alumne indica amb el dit és allà mateix. Tremosa, encara et faran arreglar els transports públics europeus.