LA TRIBUNA
Qui paga, mana...
No som capaços de comprendre tot el que de menyspreu comporta la prostitució
Acabem el mes de març. Hem parlat a bastament dels drets de les dones bo i considerant que les exigències feministes no són altra cosa que l'intent d'universalitzar els drets humans, d'estendre la democràcia per a tothom. Però hem parlat menys d'un fenomen que es produeix en els espais més obscurs de la nostra vida social: de la prostitució, que augmenta amb les crisis econòmiques, bèl·liques, humanitàries i mediambientals. Sembla que el que més preocupa és que aquesta realitat no generi escàndol i no tant que continuï vulnerant els drets humans de moltes dones i degradant els homes. Potser per això hi ha un aspecte que mai no es posa de relleu: no hi hauria oferta si no hi hagués tanta demanda. Se'm dirà que són les lleis del mercat. Però d'altres casos –la compra de bebès o el treball infantil, per exemple– generen escàndol i rebuig. Potser ja és hora que pensem en sobre quin model de relació home/dona descansa la compravenda de cossos. Per què tants homes compren o entenen tan bé que es comprin serveis sexuals? Què hi busquen? Com han construït la seva sexualitat? Per què no som capaços de comprendre tot el que de menyspreu pels drets humans comporta aquest negoci a l'engròs o al detall? Potser és perquè es tracta d'una pràctica antiga, prou i ben assimilada per la nostra societat patriarcal. Des de sempre, al costat de les grans colonitzacions, dels botins de guerra, dels negocis de l'esclavatge, de les negociacions entre famílies i clans de totes les capes socials, les dones han estat objecte de transacció, regal, venda, robatori o arma de guerra. L'ús i abús de les dones forma part del més pregon i tèrbol corrent d'explotació d'uns éssers humans per part d'uns altres.
Mal moral i social
L'extensió i l'aprofundiment dels drets humans, la conquesta de noves parcel·les de dignitat humana, han anat arrencant les víctimes dels espais socials on tan naturalment havien estat confinades. Tot ben raonat i fins i tot científicament demostrat en funció del sexe, la raça o la religió: categories totes que tanta explotació han legitimat. La lluita pels drets humans de les dones enllaça directament amb els més actius corrents emancipadors de la humanitat.
Però ara sembla que ha arribat l'hora de contemplar aquest compte pendent que ens porta a encarar obertament el mal moral i social que representa la prostitució. I veure quina és la responsabilitat de la demanda, dels homes que en fan ús. Atrevim-nos a parlar d'explotació (terme ben proper al d'esclavatge) en la mesura en què els amos i traficants del negoci obtenen espaterrants beneficis comprant i venent persones. Els usuaris en participen: són la baula necessària de la cadena. Individualment i de forma prèvia a la compra del servei, el client ha hagut de despersonalitzar mentalment aquell ser humà per poder fer-ne ús. Gràcies al pagament, la persona prostituïda queda adscrita a una categoria altra, queda reduïda a un cos, o simplement a unes cavitats. És en aquest punt exacte on conflueixen les opcions personals, amb els models culturals, on les creences sobre el que és una dona i per a què serveix s'ajunten amb les relacionades amb el paper de la sexualitat i amb els enormes interessos econòmics en joc. És en aquest precís moment quan s'actualitzen els models ancestrals transmesos durant segles, trivialitzats per poderoses imatges que semblen no solament legitimar l'activitat prostituïdora, sinó fins i tot cobrir-la d'una pàtina de brillant virilitat i d'un noble procés d'iniciació en molts casos. Ells són còmplices de l'explotació d'éssers humans. Les dones que es prostitueixen són éssers humans complets, la majoria en situació de gran precarietat. I el client no és tan sols un comprador esporàdic sinó el comprador d'un pedaç de vida d'una persona que en tot moment construeix i reconstrueix la seva dignitat amb la mirada i el tracte que rep de l'altre.
I qui paga li mana que es converteixi en objecte.
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 30-03-2011, Pàgina 13
- El Punt. Barcelona 30-03-2011, Pàgina 13
- El Punt. Camp de Tarragona 30-03-2011, Pàgina 13
- El Punt. Comarques Gironines 30-03-2011, Pàgina 15
- El Punt. Penedès 30-03-2011, Pàgina 13
- El Punt. Maresme 30-03-2011, Pàgina 13
- El Punt. Vallès Occidental 30-03-2011, Pàgina 13