Ara sí, president!

Després de pegar voltes i més voltes al nan –i per moltes voltes que li pegues, el nan no creix–, ahir Jordi Pujol finalment es va moure. L'expresident va reconèixer que ha votat en la consulta sobiranista del 10 d'abril i que, a més, ho ha fet afirmativament. Al·leluia! El gest –important– no va ser del tot clar i franc, perquè Pujol va dipositar la papereta a l'urna de manera vergonyant –sense prestar-se al joc d'una imatge que hauria fet la volta al món– i, a més, repetint, resignat, la sentència que porta escrita al front de fa un temps: “Ho he fet perquè ja no em queden arguments”. És ben trist decantar-se cap a una opció de llibertat i alegria com si anessis a l'escorxador. Però benvingut sigui el fill pròdig, ni que hagi tornat a casa de ben avi. Afirma Jordi Pujol que ja no fa política, però enganya i s'enganya. És l'animal polític més influent que ha donat aquest país en les darreres dècades. Per tant, president, aquesta opció personal i forçada ha de tenir també conseqüències polítiques. Que són les que compten.