Pujol redimeix l'independentisme

Que ningú no s'ofengui. Crec que podem tots convenir que l'independentisme català ha estat maldestre històricament, i en especial durant els últims anys. No ha sabut explicar-se i no ha sabut actuar i no ha sabut organitzar. I, malgrat tot, la ideologia per si sola anava fent: fins al punt de la “taca d'oli”, en expressió del mateix president Pujol. Com podem interpretar la importància de la conferència de Jordi Pujol aquesta setmana, on admetia que ja poques sortides més ens queden com a país que no passin per la independència?

Crec que Pujol, entre d'altres coses, acaba de conferir a l'independentisme la seriositat extraviada. Tal vegada sense voler, tal vegada sense adonar-se'n el cert és que amb les seves paraules (i amb l'admissió del seu vot favorable a la consulta de Barcelona) Pujol dóna carta de credibilitat i de rigor a l'opció independentista i adverteix, fins i tot, de les moltes dificultats del procés. És a dir: per primera vegada el president més important que hem tingut durant aquest últim segle beneeix l'alternativa independentista tot sumant-se a la consideració de la seva conveniència. Li atorga anàlisi d'estadista, li atorga credibilitat amb currículum i justificació moral: ningú no pot dir que Pujol no ha estat pacient ni generós amb Espanya. Ningú no pot dir tampoc que Pujol no conegui aquest país i el funcionament de l'estat. Ningú no pot dir que Pujol no conegui els punts forts i dèbils de l'independentisme i del nacionalisme en general. Pujol ha fet, doncs, una conferència i una reflexió altament transcendents. Pujol està empenyent fins i tot més del que li pertoca.

Ara l'independentisme hauria de concentrar-se en la unió i en la suma, però també en l' “extrema dificultat” de l'opció segons diu el mateix Pujol.

Ens hem adonat que no era cosa d'un sol partit, ni d'un sol moment. Ens hem adonat que no es tracta només de parlar d'independència, sinó de fer-la. De fer que s'esdevingui de la forma més natural possible. Però també de la forma més rigorosa: això és el que l'independentisme no ha sabut fer i és el que ha hagut de fer Pujol amb una conferència.

Que sigui a fi de bé.