Creativació: nou paradigma del canvi

Des que ha començat aquesta maleïda crisi, una de les paraules més sentides i llegides és innovació. Innovació com a un dels únics antídots per superar-la i enfrontar-se al nou escenari global i als nous reptes que aquest ens ha d'oferir. Discursos polítics, tertúlies, xerrades radiofòniques, articles d'opinió... Actors polítics, econòmics, socials, amb més o menys coneixement, gosen posar-se a la boca la paraula innovació, empobrint-la i provocant així una constant devaluació d'aquesta via de generació de riquesa. S'ha abusat i s'ha fet mal ús de la paraula innovació, com si aquesta fos l'única panacea per superar tots els nostres mals actuals i de l'avenir.

Tot això ha creat un cert grau de desconcert i inseguretat en els responsables d'estirar del carro, perquè si s'analitza el grau de maduresa innovadora de les nostres companyies es pot fàcilment constatar que, salvant comptades excepcions, s'està a anys llum del que seria òptim i desitjable per a un país que pretén situar-se en una situació privilegiada al bell mig de les millors economies del món.

Algunes companyies a la base de la piràmide, tot just ara, quan veuen les dents al llop, es plantegen començar a innovar, però amb les presses de la crisi no saben com, ni per on començar, ni si hi arribaran a temps; d'altres en tenen la voluntat, però no tenen clar el camí per implantar-la i els resultats aconseguits així són esporàdics, a l'atzar i amb poques possibilitats de retorn; poques companyies tenen processos sistematitzats que els assegurin un creixement de qualitat i una certa garantia de supervivència enfront dels embats de la crisi global. El més preocupant és que es podrien comptar amb els dits de la mà els que usen i visualitzen la creativació com a base de la seva pervivència i com a nou model per catalitzar el canvi. Aquestes poques organitzacions comencen a tenir molt clar que només amb recerca i amb la gestió sistemàtica de la innovació no en faran prou per enfrontar-se a l'escenari incert i desconegut que els tocarà viure després de la conjuntura actual.

Sí, la creativació (gestió sistemàtica i integral de la creativitat & innovació) com a nou paradigma de l'èxit del demà i motor per impulsar un nou model de canvi econòmic i social. La creativació com a nova eina de gestió per assegurar-nos el futur.

En uns pocs mesos ja no n'hi haurà prou amb una gestió sistemàtica i excel·lent de la innovació, ni amb centres de referència dedicats a la recerca i a la innovació; caldrà quelcom més, molt més. Caldrà enfocar-se al valor i alimentar la innovació amb moltes més idees, amb una generació quantiosa i conscient de nous conceptes, fent així un salt quàntic respecte al que hem conegut fins ara en què la creativitat ha estat un vedat privat d'uns pocs (es creia que només era do de genis i exclusiva dels departaments creatius), i gairebé gens enfocada al retorn. Ara, caldrà gestionar de forma sistemàtica la creativitat i eixamplar-la en la societat i les organitzacions i fer-la compatible amb la capacitat d'innovar. En resum, preparem-nos per creativar!!!

La creativitat i la generació conscient de nous conceptes és condició necessària però no suficient per generar innovació, per generar retorn. Es pot ser creatiu, però això no significa necessàriament que es sigui innovador... Per ésser innovador primer cal tenir moltes idees i per això cal conèixer tècniques de generació d'idees, tècniques de definició de focus creatius, i posteriorment ser capaços de destriar i seleccionar les millors idees, veure'n les oportunitats, valorar-les (sota criteris de risc i valor aportat), prioritzar-les en el temps, cercar els recursos i executar-les correctament per convertir-les en retorn per a les nostres organitzacions i la nostra societat. En definitiva, creativar (crear & innovar) per subsistir amb garanties en un món on els reptes econòmics, ecològics i de sostenibilitat ja ens comencen a fer trontollar... La creativitat ens fa imaginar coses noves. La innovació ens fa rendibilitzar-les.

La creativació, doncs, serà fer compatible la gestió sistemàtica, socialitzada (tothom hi participa) i integral tant de la creativitat com de la innovació, aconseguint una creativitat conscient, generalitzada i enfocada a resoldre els grans reptes de les organitzacions i de la societat.

La creativació pot ser la base per migrar a l'anhelat nou model econòmic. Un model més enriquidor i just per a tothom i, per tant, com més d'hora ens apliquem a aquest nou canvi de paradigma en el si de les nostres organitzacions, del nostre sistema educatiu, de la nostra gent... més d'hora veurem la llum al final del túnel i albirarem el futur que com a persones desitgem i al nostre planeta devem...