viure sense tu
Defensem el turisme
Els neguits de la gent busquen nous camins d'expressió, al marge dels reglats
Les preferències majoritàries dels eurodiputats d'estrènyer la bossa en preferent o business en comptes de turista han revoltat la població via Twitter. Segur que es pot dir que és un debat enverinat, que s'explica malament, que era una esmena residual, que els eurodiputats tenen un reglament, i fins tot que el Parlament Europeu com a gran client obté preus de turista per places de preferent, i que és millor per si han de fer escales. Potser també es pot dir dels diputats i senadors a Madrid que volen en preferent.
El cas és que la indignació piulada ha provocat que els eurodiputats del PSOE i del PP es replantegin el seu vot inicial. Tremosa, Junqueras, Romeva i Estaràs ja s'avenen d'anar en turista. De fet, si s'espera que el turisme ens ajudi de nou a recuperar-nos d'aquest mal pas econòmic i d'atur que patim, què millor que fer el turista!
Ja volem que els nostres representants volin en bones condicions per treballar. Tampoc és que la població vulgui una colla de nous Lerroux, que després d'anar al tren en primera baixava a l'estació, on l'esperaven els seus seguidors, amb l'entrepà de sardines a la mà. No. I volem creure en una Europa que ens ajudi a sortir de la crisi. Llàstima que Trichet apugi el preu del diner, que potser anirà bé per a l'economia alemanya i la francesa, però no encara per a l'espanyola, i la catalana. Per això, quan se'ns demanen sacrificis, quan la retallada es fa efectiva i l'atur és als núvols, possibles gestos de contenció de despesa com aquests s'agraeixen. Bé que ho han fet al Parlament de Catalunya. Repassin si no l'últim CIS i sabran què pensa el poble de la “classe” política. I és que, a més, la gent s'organitza i vota. Com avui a Barcelona, on es tanca el cicle de consultes populars sobre la independència de Catalunya. A més d'altres consideracions que es puguin fer, tota una mostra de voluntariat participatiu, que indica que els neguits de la gent busquen nous camins d'expressió, al marge dels reglats. I és que de tant d'anar a Ikea, ja hem après a muntar-nos-ho nosaltres sols.
