Balanç floral

Amb l'anunci d'una promoció internacional que agermanarà Girona amb d'altres ciutats amigues de les flors com ara Còrdova, Perpinyà, Fuji o Maó, es va clausurar diumenge passat la 54a edició de la mostra Temps de Flors, que va tenir el ja previsible èxit de públic que feia esperar aquesta proposta que cada any atreu més visitants i de més lluny. Efectivament, Girona rep durant l'exposició milers de forasters que arriben atrets no tant per campanyes mediàtiques ben dissenyades, sinó per l'efectivitat contrastada de les recomanacions personals. Hi ha tanta gent aquests dies a Girona, que està passant un efecte pervers com és el fet que molts gironins decideixen tancar-se a casa seva i deixen la mostra per als forans. Ens passa com als habitants de la ciutat de Barcelona amb les seves Rambles: no s'hi acosten!, les deixen per als turistes. A casa nostra sortosament encara no hem arribat a la radicalitat barcelonina, però és evident que molts gironins no acaben de fer-se seva l'exposició de flors, ja sigui perquè els atabalen les aglomeracions humanes o perquè consideren que la mostra no té la categoria intel·lectual suficient perquè s'hi pugui sentir ben representat el seu progressisme de saló daurat. És ben trist, però certament n'hi ha que s'ho miren amb arrogància i suficiència, creuen que les flors són un tema menor i que tots els muntatges no són altra cosa que manifestacions folklòriques, d'un localisme ranci i tronat, i en fugen ben lluny cercant uns cels diàfans de més alçada cultural. I s'equivoquen, és clar. Enguany he tingut l'oportunitat de passejar-m'hi un parell de vegades i he pogut comprovar que les idees, el treball, tot el conjunt de les composicions florals, han guanyat i millorat respecte de l'any passat. Girona ha superat amb nota brillant aquesta manifestació anual de complicitat ciutadana. Per molts anys!