Reina per un dia

Actualment tenim uns dies en el calendari pensats per divulgar allò que no s'ha aconseguit explicar des del terreny legal. Ahir, dia 24 de maig, vàrem commemorar el Dia Mundial de l'Epilèpsia, una malaltia encara molt desconeguda. Per a qui no sap què és l'epilèpsia, la podríem definir com una malaltia neurològica crònica caracteritzada per crisis recurrents degudes a una descàrrega excessiva d'impulsos nerviosos per les neurones cerebrals; la més diagnosticada és la idiopàtica: la que apareix sense cap causa aparent, i criptogènica, de causa desconeguda, segons el coordinador d'estudis, el Dr. Ángel Mauri de la SEN. L'epilèpsia afecta el 0,6% de la població. Les dades epidemiològiques a Europa defineixen l'epilèpsia com a dues o més crisis no provocades, separades, com a mínim, per un interval de 24 hores, determinen una incidència de 40-70 casos nous per 100.000 habitants i any, i una prevalença de 400-800 casos per 1000.000 habitants. Si usem aquestes xifres per realitzar l'estimació del conjunt de Catalunya, la incidència hi seria de 2.400 a 4.200 casos nous cada any. La prevalença total seria de 24.000 a 48.000 persones amb epilèpsia activa, -sic. Dr. Juan Becerra, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona (www.amigosepilepticos.org). Hipòcrates, el pare de la medicina, va ser el primer a descriure'n els símptomes i afirmar que era una alteració del cervell i no de la ment, com molts psiquiatres del segle XIX i ben entrat el segle XX ens han volgut fer creure. En la societat actual, l'epilèpsia és una malaltia molt desconeguda perquè encara trobem errors en llibres de com d'ajudar davant d'una crisi: si mai en sou testimonis, allunyeu qualsevol objecte amb què la persona es pugui lesionar, poseu-la de costat, afluixeu-li la roba i, sobretot, no li poseu res a la boca! (www.todosobreeplepsia.com). Avui dia, els epilèptics continuen essent un col·lectiu amb molt d'atur, el 80% amaga la malaltia quan va a demanar feina, ja que els empresaris encara tenen prejudicis a l'hora de contractar-los; i no hi hauria d'haver cap problema: un 75% estem controlats, un 20% són resistents als fàrmacs i un 5% són de difícil tractament, però tots tenim el dret de ser. Hi ha molta por de dir-ho públicament perquè la societat encara no està preparada per desfer-se de llegendes negatives del passat. No volem estigmatització ni el títol simbòlic de ser reines per un dia, sinó la dignitat que ens mereixem com a persones.