Tots a la concertada
El curs vinent algunes escoles tindran una línia més de P3, i no es preveu aixecar nous edificis. Sembla que l'argument de natalitat té a veure amb l'últim any de bonança abans de la crisi, i que en un futur no caldran més ampliacions. A Mataró, algunes escoles públiques ja saben que hauran de fer espai per tal d'acollir més alumnes. La mesura, lògicament, no ha agradat, i ja s'han fet manifestacions amb eslògans com “els nostres fills no són sardines”. En alguns casos, això obligarà a prescindir de l'aula d'informàtica o de la biblioteca. La previsió s'havia fet pensant només en l'escola pública, per allò d'estalviar despesa a les famílies, i ara resulta que aquestes volen plaça a la concertada. I així, algunes escoles públiques seguiran com estaven i algunes concertades tindran més ingressos. Paradoxa: en temps de crisi, moltes famílies aposten per la privada i deixen de banda la pública. El fer i desfer, la improvisació d'uns i altres governs, la incertesa per les colònies, el desprestigi social de la pública, la sensació que la concertada ensenya més i millor i la concentració de la immigració en determinades escoles públiques, estan dinamitant un model que gaudia d'un bon prestigi. I només falta l'eliminació de la sisena hora. Acabarem amb famílies amb possibilitats econòmiques a la concertada, i la pública de gueto per a la resta.
Rics i pobres, com abans.
