Mat a la nuclear: ni una paraula sobre salut

Anem sabent informacions, des del darrer article, que confirmen coses que ja dèiem després dels terratrèmols del Japó i la seva afectació a les centrals nuclears de Fukushima. Per exemple, que la radiació portada pel vent es va dirigir cap el nord-oest, a més de 40 quilòmetres de la zona d'exclusió. Quatre dies després del terratrèmol, els EUA van utilitzar avions per detectar radiacions; van fer milers de proves. Les conclusions són que fins i tot a 40 quilòmetres una persona rebria a l'any més de 20 mil·lisieverts –el màxim recomanat és d'1 per any–. No van tenir en compte encara la greu afectació sobre els aliments, l'aigua... Es confirma que els reactors 1 i 3 tenen el nucli parcialment fos i que a part del cesi i el iode, s'ha trobat tecneci-99 i estronci a 40 quilòmetres de la central.

El que no s'ha comentat gaire és que el Japó, el juliol del 2007, va patir un terratrèmol de 6,8 graus a l'illa de Honsu, a uns 200 quilòmetres de Tòquio. Va afectar la central de Kashiwazaki-Kariva. Hi va haver morts i ferits i cases destruïdes, etc. Es va d'haver de tancar la central.

O que el 1981, en l'accident de la central de Tsuruga, hi va haver fuites radioactives que van arribar al clavegueram de la ciutat. Es va informar la població cent dies després que hagués passat –com ací fa pocs mesos amb una visita d'escolars gironins a la central d'Ascó–. I ningú s'indigna...

Però cal recordar que l'OMS només publica els estudis que prèviament han passat pel “filtre” de l'AIEA des de fa anys. Hi ha pocs estudis i investigacions independents. Com passa amb els CEM –camps electromagnètics– de la MAT, sobre els quals pel que fa a la salut l'OMS publicava estudis signats pel doctor Rapacholi, que estava lligat als lobbies energètics. Per això cal parlar també dels greus problemes sobre la salut humana, que de manera premeditada se silencien.

La interacció ionitzant provoca una alteració molecular en la cèl·lula i, depenent de la dosi rebuda, el dany residual és acumulatiu. Les conseqüències per a la persona són en funció de la dosi i el tipus de teixit. A causa del seu caràcter aleatori, l'efecte tòxic es pot produir a dosis relativament baixes. Efectes com ara el càncer i la leucèmia, i efectes genètics són induïts a través de la radiació a partir de dosis baixes.

Pel que fa a la sèrie radioactiva de l'urani, l'isòtop urani-238 té una toxicitat en els ronyons i produeix càncer de pulmó. La desintegració de l'urani produeix al llarg de molts anys subproductes més radioactius; el gas radó-222, càncer de pulmó; el radi-226l, càncer d'ossos; el poloni-210, càncer de pulmó...

La fissió de l'urani o del plutoni genera molts elements radioactius. Alguns són coneguts per la seva toxicitat, com ara l'estronci-90, el cesi-137, el ceri-144, el iode-131, el iode-129, però molts d'altres de vida mitjana més curta, cap a 200 elements diferents, també altament preocupants com ara gasos nobles fàcils d'inhalar, com ara el criptó-85 el xenó-133, etc., són responsables de l'increment de la càrrega radiològica poblacional. Són productes de la desintegració nuclear, artificials, estranys per al cos humà.

Al marge de tenir residus eterns, sabem que les capes metàl·liques i de formigó pateixen per la col·lisió permanent del flux de neutrons, fet que produeix esquerdes i fissures, que després provoquen accidents greus. Cal recordar ara i avui el que va passar fa 25 anys a Txernòbil. La vida útil de la central ve donada per la fatiga dels materials, admesa per càlculs, no superior als 40 anys; ací les volen allargar fins als 60 anys.

L'estudi BEIR calcula el risc de càncer en un impacte igual o superior a 1 efecte per 1.000 per 10 mSv, és a dir, que de 1.000 persones que rebin una dosi efectiva de 10 mSv, una persona desenvoluparà un càncer mortal. Facin els números amb les dades que surten als diaris... En nens, el risc puja a 1,8.

Voler minimitzar els greus efectes de l'energia nuclear sobre la salut és molt pervers. És tractar de deixar morts i malalties per a generacions futures, amb una energia cara, bruta, perillosa i insostenible.

Cal tenir un fort sentiment de resistència, un rebuig de la hipocresia, de les mitges veritats, de les pretensions dels lobbies; perquè aquests només fomenten i alimenten la ignorància, que és una forma de ceguesa davant la realitat. El seu negoci és el diner, no la seguretat, com se'ns vol fer creure. I encara volen que els tinguem confiança...