Ja no existeix la Fontana d'Or

Amb l'absorció de Caixa de Girona per part de La Caixa aquesta darrera entitat va esdevenir propietària de tots els immobles que eren de la primera. Així, la Fontana d'Or, els jardins de Cap Roig, la seu central de la mateixa Caixa de Girona, així com tantes altres propietats canviaren de mans en un tres i no res. Comentant-ho amb Manel Serra, últim president de Caixa de Girona i actual president de la comissió consultora creada per l'actual titular per a l'obra social en aquestes comarques, ens deia: “No us preocupeu, les propietats immobiliàries no se les poden pas emportar a Barcelona. Restaran aquí, per sempre, és clar...”. No, físicament no podem. Però observant la primera intervenció de La Caixa a la Fontana d'Or, tot just inaugurada, els nostres temors es confirmen.

La Caixa ha anat a eliminar tot vestigi del que havia estat fins ara la Fontana d'Or com element emblemàtic de Girona. D'entrada ha ignorat el propi nom de I'edifici, que s'ha exclòs de tota referencia. Ha desaparegut, ja no existeix la Fontana d'Or. Ara és Caixafòrum amb tot el que té de propagandístic aquesta denominació. I, francament, hom queda astorat quan contempla la manera en què tothom a la nostra ciutat encaixa aquesta qüestió, sense dir ni piu. No hem vist cap reacció, ni cap comentari, com si fos un fet banal, intranscendent, que no interessés a ningú. És ben palès que aquell que té els diners és el que mana, i a qui tothom fa reverències i aplaudeix les decisions.

I tot no s'acaba amb la denominació de l'edifici. Que consti que des d'aquestes columnes hem estat crítics mantes vegades amb la labor del senyor Arcadi Calzada en la presidència de Caixa de Girona. Però ningú podrà posar en dubte I'altíssim nivell que va assolir des de la Fontana d'Or, presentant exposicions i mostres d'art d'un valor cultural elevadíssim, com es pot evidenciar pels catàlegs que les acompanyaven. Mai a Girona s'havia aconseguit que persones vingudes expressament de la Ciutat Comtal romanguessin sovint aquí per veure un art que ni a Barcelona es podia veure i que poguessin gaudir de mostres insòlites i de gran qualitat. És evident que no vàrem conèixer el cost d'aquesta esplèndida trajectòria. Però això ja serien “figues d'un altre paner”.

Els nous amos de la Fontana d'Or han volgut fer un punt i a part. Que s'oblidi el que havia estat aquell lloc, i la seva impressionant trajectòria, per tal de muntar-hi la seva versió de la cultura, il·luminant internament el local com si es tractés d'un supermercat i homogeneïtzant-Io amb altres establiments similars dels que ja disposen. De recursos econòmics i elements humans per fer-ho no els en falten.

Confiem no obstant, que els membres nomenats per La Caixa per vetllar per la seva obra social en aquestes comarques, tots persones mereixedores del nostre respecte, siguin capaços de fer entrar en raó els responsables del canvi. Almenys el nom emblemàtic i ancestral de a Fontana d'Or no es pot perdre!

I proposem una facècia atrevida: si un dia el bisbat de Girona fes fallida i l'hagués d'absorbir La Caixa, canviarien també el nom de la catedral de Girona pel d'un nou Caixafòrum? Doncs, nosaltres tant ens estimem un monument com l'altre!