Ull de peix
El català, en perill
No podem fer un forat a terra i amagar-hi el cap, amb l'excusa que els valencians no volen ingerències
Tot secundant el magnífic article que Vicent Partal publicava, en aquesta mateixa pàgina dissabte passat, voldria insistir sobre la catàstrofe lingüística que es prepara al País Valencià. El conseller de Cultura, Font de Mora, seguint ordres de la Generalitat Valenciana, estimulada pels resultats –no tan bons com creien, però que garanteixen la impunitat governamental– de les municipals, i les expectatives d'un futur govern del PP a l'Estat, ha decidit eliminar les escoles de línia valenciana, que garantien que la població que volgués escola en valencià hi tingués accés; això, en un país la llengua del qual és el valencià (o el català: el nom no fa la cosa). Escola Valenciana ha tingut uns resultats excel·lents, tant en l'acceptació pública, és a dir, en nombre d'alumnat, com en continguts pedagògics.
La proposta, que hauria d'omplir de vergonya qualsevol valencià, consisteix, senzillament, a anunciar la supressió d'aquesta línia. La desaparició del valencià esdevé així inevitable. Escola Valenciana ha escrit un manifest al qual s'han adherit una autèntica multitud d'agrupacions polítiques i civils i d'entitats del sector. El lema és “Sí al valencià”. I l'objectiu, un ensenyament de qualitat i que respongui als drets lingüístics dels valencians.
Tot això es produeix amb el silenci quasi total de veus del Principat. No dic que no sigui prudència, però no sé si tothom, aquí dalt, és prou conscient que es tracta de la NOSTRA llengua, la de tots. La de valencians, principatins, illencs, etc.
He de remarcar, però, que, simultàniament, s'ha presentat a Girona un manifest que constitueix una nova Declaració Universal de Drets Lingüístics, en el qual es reclama a les Nacions Unides que l'ús i la protecció de la pròpia llengua siguin reconeguts com un dels drets humans fonamentals. Falta que feia.
No podem fer un forat a terra i amagar-hi el cap, amb l'excusa que els valencians no volen ingerències. Si lapiden una dona en algun lloc remot del planeta, bé que ens sentim afectats. No cal que digui què passa quan es tracta de la llengua comuna.
Aquest fet és gravíssim i no ve de Madrid. A veure si obrim els ulls d'una vegada.
