Articles

La ciutat del vianant

“Les polítiques per reduir substancialment la presència del cotxe a l'espai públic requereixen un conjunt de mesures que abordin el tema des de diversos angles”

Un urbanista nord-americà (N. Salingaros) considera que hi ha dos models de ciutat, i queden reflectits en els noms de pedestrian city (la ciutat del vianant) i car city (la ciutat del cotxe). S'assemblen molt, respectivament, a la ciutat de matriu mediterrània i a la d'origen anglosaxó i nòrdic i, més pròpiament, a la típica ciutat dels Estats Units. En la nomenclatura ja es palesen maneres diferents d'entendre el fet urbà. Si més no, es fa evident quina ha de ser la prioritat pel que fa al domini de l'espai públic. A Barcelona, per tradició, situació geogràfica i clima, les estructures físiques afavoreixen l'ús i el gaudi d'aquest espai que és de tots i de ningú en particular.

Ara bé, des de fa unes quantes dècades, la massificació del vehicle privat ha envaït, literalment, carrers i places de la ciutat. És una apropiació abusiva que, alhora, ha degradat greument les condicions mediambientals. Els perjudicis que causen els cotxes incideixen en set aspectes: 1) contaminació, que arriba a extrems gairebé intolerables, 2) soroll, amb especial esment del que produeixen les motos, 3) perill d'accidents tant si són deguts al vianant com al cotxe, 4) ocupació de l'espai públic pels carrils destinats a la circulació viària, 5) ocupació de grans superfícies per aparcament, 6) interferència física a les voreres per l'accés i sortida dels garatges dels edificis i 7) interferències visuals que obstaculitzen poder veure perspectives urbanes completes. El resultat de tot això és una atmosfera insana, sorollosa i perillosa i un espai on el cotxe té una presència aclaparadora i un protagonisme exagerat en el paisatge urbà.

Pel que fa a la mala qualitat de l'aire i al soroll, és possible que els vehicles elèctrics resolguin bona part d'aquests dos problemes. No obstant, encara romandran els altres cinc inconvenients. És particularment cridaner el cas d'alguns barris amb edificis mancats de garatges en els quals el carrer està sobreocupat per cotxes aparcats.

Les polítiques per reduir substancialment la presència del cotxe a l'espai públic requereixen un conjunt de mesures que abordin el tema des de diversos angles. El primer és el model de ciutat mediterrània i densa, amb barreja d'usos i formalització de l'espai. El segon, l'augment i millora de la xarxa de transport públic que s'hauria d'estendre a una àmplia àrea metropolitana. El tercer consisteix a mentalitzar els ciutadans quant al no-ús del vehicle privat en molts desplaçaments a l'interior de la ciutat. El quart, aplicar algunes mesures restrictives que frenin la utilització del cotxe. Aquestes quatre accions han de venir complementades pel foment dels viatges a peu –i en això el model de ciutat hi ajuda– i també per l'extensió de carrils bici segregats. És aquesta política global la que faria disminuir, lentament però fermament, el nombre de vehicles a l'espai públic. Tal vegada convindria que en els plans es preveiessin edificis garatge destinats als residents en solars específics o bé sota l'espai públic.

Esmentaré alguns exemples. En positiu, hi ha l'absència d'aparcament per als clients d'El Corte Inglés de la plaça de Catalunya, atesa la bona accessibilitat en transport públic, i en negatiu, l'error de preveure'n en el recent Las Arenas, o haver construït sectors com ara Diagonal Mar. No es tracta, en absolut, d'anar contra el cotxe sinó de disminuir-ne apreciablement l'ús i presència a l'espai públic.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.