Turisme exigent

A principi de mes passat, el govern rus aconsellava els seus conciutadans que no vinguessin al nostre país, no fos cas que s'encomanessin d'aquesta grip que ha mutat més de pressa de nom que de microbis ja que, des del brot inicial, se n'ha dit primer porcina, després nova i ara A, a seques, com si es tractés de la incògnita d'una equació. És lògic que un virus capaç de passar per una mutació nominativa tan ràpida espanti els turistes, però la notícia ha desencadenat un alarmisme innecessari que estimula els hipocondríacs d'arreu del món. A més, el govern de Putin ho ha volgut utilitzar com a excusa per aconseguir que els russos passin les vacances a casa. De nou, s'ha fet evident que hi ha governs que intenten aprofitar l'aparició de qualsevol papu de la por contra el qual lluitar per tapar-se les vergonyes. Diríem que es tracta de fer soroll per tapar el soroll. És una estratègia més vella que l'anar a peu; crees un enemic fictici i d'aquesta manera desvies l'atenció de l'opinió pública sobre els temes que són realment importants. Més o menys això és el que fa Zapatero amb les seves promeses, cada cop més histriòniques i allunyades del creixement sostenible que proclama la política mediambiental del seu govern. Per què han d'incentivar la compra d'automòbils i no la dels productes autòctons? Per què la butxaca de les autonomies, que s'omple amb els nostres impostos, ha de servir per subvencionar algú que potser es compra el vehicle per caprici? Per la mateixa regla de tres, haurien d'abaixar l'IVA de productes com ara els llibres, que no es consideren de primera necessitat.

Tornant al turisme, cada any, com una bandera, apareix el concepte de sostenibilitat quan s'apropen les vacances d'estiu. Però el terme turisme sostenible s'ha anat desvirtuant a còpia de repetir-lo. Fins i tot alguns personatges que fan defensa pública del medi ambient es contradiuen. Fa un parell de mesos, Carles d'Anglaterra, que es proclama ecologista convençut, va fer una gira mediambiental per Llatinoamèrica en jet privat i Al Gore, exvicepresident americà i autor del conegut documental de denúncia Una veritat incòmoda, va consumir en un any una quantitat d'electricitat dotze vegades superior a la d'una família normal, segons denuncia el grup ecologista Green Daily a la seva pàgina web. Però bona part de la resta del món fem tres quarts del mateix. Viatgem cada cop més en avió per passar el cap de setmana en qualsevol ciutat del planeta (amb la consegüent emissió de diòxid de carboni que això comporta) i preferim el cotxe a l'Interrail o a la bicicleta, entre d'altres coses, perquè tenim un temps de vacances limitat i anar pedalant fins a París, posem per cas, resultaria una mica emprenyador i difícil.

El concepte de turisme sostenible es contraposa ara al d'un turisme compatible amb el «decreixement», un nou corrent de pensament social, polític i econòmic que vol reduir el consum i la productivitat per evitar el col·lapse mundial (sona a catastrofista, però així és com el defineixen). Em temo que serà complicat implantar aquest concepte, amb el qual estic relativament d'acord, i encara més aplicar-lo, ja que les companyies de viatges, igual que les grans empreses, difícilment s'apropiaran d'una idea que els obligaria a disminuir el nombre de vendes.

Resulta molt més propera, en canvi, la idea de millorar l'oferta lligada al paisatge. Això és el que recomanen alguns experts en el tema del nostre país. El més curiós és com s'està aplicant aquesta recomanació: continuen construint urbanitzacions pastitxo a tot el territori català, es planifiquen polígons industrials a cada poblet, es graten muntanyes i pentinen boscos pels traçats del TAV, la MAT i noves vies de comunicació. En aquest moment, a l'Empordà estan aixecant ponts sobre els camps de conreu, i tot perquè la carretera C-31 que enllaça Figueres amb la Bisbal sigui una via ràpida sense cap rotonda. Sorprèn sentir a parlar tant de decreixement i de sostenibilitat mentre tots correm ansiosament. I potser no m'hauria fet tant mal d'ulls, si no fos que conec la Provença francesa, on fora dels nuclis metropolitans, el paisatge està intacte. Al turista que ha de venir al nostre país no l'afectarà tant la possibilitat de contagiar-se d'una grip o altra, sinó que voldrà preus assequibles, el tracte amable de la gent i un paisatge mínimament genuí.