Opinió

LA TRIBUNA

Bufa gregal

Tot el que passa a Grècia ens perjudica perquè la sortida de Grècia de l'euro només és qüestió de temps

A Menorca, quan sortim en barca sempre estem pendents de la tramuntana. I ens fixem en el gregal o grec, és a dir, el vent que figura que ve de Grècia, no fos cas que, en un sobtat moviment pendular, passés a mestral, que és l'avís de la tamborinada. Potser per això ara convé tenir la màxima atenció pel que fa a tot allò que ve de Grècia. I el que ens arriba és patètic. A Extremadura, el 28% dels que treballen són funcionaris, contra un 8% a Catalunya, però a Grècia hi passen coses encara més pintoresques, com ara, per exemple, que les filles de funcionaris cobrin una pensió fins al dia que es casin o que les perruqueres es puguin jubilar als 50 anys en consideració a la perillositat de la seva feina, igual que els flautistes i saxofonistes. Hi ha departaments del govern que per cada cotxe oficial tenen 50 conductors en nòmina, i fins i tot un comitè de gestió del llac Kopais que es va assecar al segle XIX. Estem parlant, doncs, d'un país d'11 milions d'habitants, 800.000 funcionaris i on només un de cada quatre assalariats paga impostos.

Hi ha, a més a més, un indicador del grau de corrupció que és molt revelador. M'estic referint a l'esport i recordo que, quan els antics iugoslaus dominaven els organismes del bàsquet-ball europeu, sempre es parlava de decisions arbitrals a favor dels clubs grecs i de visites dels directius a bancs de la banda grega de Xipre, en règim de paradís fiscal. Ara, però, ha esclatat l'escàndol d'Evangelos Marinakis, president de la LP, una naviliera de vaixells petroliers i del club de futbol Olympiacòs. L'acusació és que ell i 85 còmplices han comprat els partits i això ha obligat el ministre de Cultura i Esports i la UEFA a exigir responsabilitats i, d'entrada, a no subvencionar el futbol, a no cedir els estadis estatals a clubs infractors i a no retransmetre partits a la televisió pública, atès que el frau afecta l'esport però també les apostes sobre els resultats. En qualsevol cas tot el que passa a Grècia ens perjudica directament perquè la sortida de Grècia de l'euro només és qüestió de temps. El desenllaç és ben clar. L'únic que es discuteix és el calendari i que només amb cosmètica no salvarem l'euro.

Aquí, en canvi, el que estem fent és aprofitar el fet que el Pisuerga passa per Valladolid per col·locar en mans amigues el 50% del sistema financer, és a dir, les caixes. Al final, resulta que tota la supervisió i la inspecció del Banc d'Espanya, que no havia detectat cap problema, s'ha arromangat per evitar o condicionar el lliurament de 2.800 milions d'euros del FROB a la CAM. El Banc d'Espanya ho va ocultar a l'hora de passar l'stress test igual com va fer també amb la Cajasol andalusa i els seus 1.400 milions d'euros de pèrdues no reconegudes. La política del governador ha consistit, doncs, a tapar els forats a base de funcions. A l'estil grec, no se sap que s'hagi fet fora ningú ni que s'hagin exigit responsabilitats als gestors, però sí que s'ha pogut esbrinar que els inspectors del FROB han cobrat uns 350.000 euros per cap allà on han actuat durant no més de 9 mesos. I és que els vasos comunicants entre l'administració pública i els caixers o banquers són uns lligams molt estrets i perfectament escrutables.

El secretari general d'Hisenda, Ocaña, per exemple, en la desbandada general que ha començat i que hauria de preocupar Rubalcaba per l'eloqüència del gest, ja s'ha convertit en president de la fundació de les caixes com a prova palpable d'una relació incestuosa. Per cert, la premsa va reproduir una carta d'Ocaña al conseller Mas-Colell que tenia l'encapçalament de Señor don, sense “Honorable”, cosa que demostra que hauria d'anar a classes de protocol. Les corredisses es noten pertot arreu, l'exministre i exalcalde Clos ja es va situar en una agència de l'ONU, Moratinos s'estava treballant la FAO abans de fracassar i l'exministra de miembros i miembras Bibiana Aido s'ha aixoplugat també a la xilena Bachelet a una altra filial del machin de New York, que és com en deia de l'ONU el general De Gaulle i que ja veiem que dóna molt de si. De portes endins també s'ha observat que el govern central té com a prioritat la sortida a borsa del Bankia de Rato, que ara Rajoy ja no sap si vol agrair-li el suport o acostar-se a la lideresa Esperanza, mentre alguns volen deixar lligades i ben lligades unes últimes privatitzacions. Per exemple, la d'AENA (aeroports) que ha anunciat i precuinat el secretari d'Estat de transports, Isaías Taboas, exmà dreta i home de confiança del president Montilla, que ja ens ha fet saber, com un nunci, que el paper determinant de la Generalitat serà igual a zero i que, de moment, farà consellers un parell de catalans no designats pel govern de la Generalitat. Potser, perquè vagin a les reunions amb barretina tal com els procuradors sahrauís anaven a les Corts franquistes vestits de coros y danzas.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.