Aprofitar l'ocasió

Ara fa uns mesos que ja no sentim parlar gaire de la refundació del capitalisme i això que no tenim pas notícia que s'hagi dut a terme. Què se n'ha fet d'aquella refundació de què tant es parlava cap allà a l'octubre i el novembre de l'any passat? Deu ser al cel de les bones intencions, aquelles golfes atapeïdes en què els desitjos incomplerts dormen en pau. Quan vam veure la fotografia de família dels refundadors, amb Sarkozy presidint el grup, ja ens va semblar que tot era fum. Ara ja ni se'n parla. Corre alguna insinuació de limitar els anomenats paradisos fiscals, de controlar-los mitjançant una legislació internacional, però és un airet que passa, que bufa una mica als matins i a la tarda s'esvaeix. No, el capitalisme no el refundaran pas en el sentit d'aspirar a més justícia i més equanimitat, sinó tot el contrari. N'hi ha que estan pressionant per poder fer i desfer encara amb més comoditat i a conveniència, prescindint completament del sentit social de la generació de riquesa. Una frase que sí que escoltem sovint aquests dies és aquella que relaciona les crisis amb les oportunitats. Asseguren que, si un té bones cartes i juga amb astúcia, les crisis són moments ideals per aconseguir una posició favorable. Ara estem observant com aquells que, o bé són els causants de la situació actual o bé són els que van treure un bon benefici de l'escalfament econòmic dels últims anys, pretenen aprofitar la crisi per collar una mica més el cargol, per fer girar la rosca una volta més. Troben que en les lleis laborals encara hi ha massa rigidesa, que la indemnització per acomiadament hauria de ser més barata, que els impostos sobre els beneficis són massa elevats. La legislació hauria de ser més flexible; els tractes laborals, a conveniència del contractador –o ho prens o ho deixes, germà–; els impostos, minsos, simbòlics. Tot això fa molts anys que ho sentim dir i s'ha avançat molt en aquesta direcció, però alguns no en tenen mai prou. Ara ho presenten com la recepta necessària, imprescindible per sortir de la crisi. El capitalisme no vol saber res de refundacions, sinó que mira d'aprofitar l'ocasió.