Setge al català

La sentència del TC d'ara fa un any sobre l'Estatut va fer trontollar, i ho farà cada cop més, les bases de la immersió lingüística a Catalunya. El model educatiu semblava blindat i ara, gràcies al recurs que hi va presentar el PP i a la mateixa sentència, s'ha tornat a obrir la porta. La situació del català a Catalunya, malgrat que no en siguem conscients del tot, està més qüestionada que mai. Però tan o més greu que la sentència del TC ho són ara les actituds que en relació al català estan prenent aquests dies els governs de les Illes i del País Valencià. Aquesta setmana, com ho van fer el mes passat centenars de persones a Alacant i Castelló, milers de valencians s'han manifestat reclamant un ensenyament “de qualitat, contra les retallades i en valencià”. Sota una proposa d'escola plurilingüe que també vol potenciar l'anglès, la conselleria d'Educació valenciana en realitat ha iniciat un setge contra el català. Potser vol més anglès a les aules, però no hi vol més català. N'hi vol menys, i per això ja ha començat a tancar línies de català. I a les Illes, el popular –de PP– president José Ramón Bauzà, amb l'argument que ara el que toca és sortir de la crisi, ha suprimit la direcció general de Política Lingüística com a mesura d'estalvi. Preservar la llengua pròpia, des del seu punt de vista, doncs, és una despesa supèrflua, innecessària. I a la Unió Europea d'aquí a quatre dies incorporaran el croat com a llengua oficial però no reconeixeran el català, tot i que el parlem molts més. Tot gràcies al PSOE i el PP, que aquesta setmana al Congrés han tancat les portes a aquesta possibilitat. Estem ben arreglats.