Més val ser cambrer

Diu Andreu Mas-Colell, el conseller d'Economia: “Més val ser cambrer que no tenir feina”. És una manera de respondre als catalans que sempre hem vist el turisme com una indústria de segon o tercer ordre comparada amb la que havia fet gran i famosa Catalunya: la del tèxtil, la del motor, la del paper... Amb la indústria tradicional que ha plegat veles i la nova que no arrenca per culpa de la crisi que se'ns ha de menjar a tots i deixar-nos en taparrabos, i no parlo en broma sinó bastant espantat, més val ser cambrer que no tenir feina. Consolem-nos: els turistes, a més de prendre el sol, vénen a mirar i admirar monuments que els nostres ancestres van deixar i nosaltres hem mantingut a més d'afegir-ne de nous. Potser no ho sabíem i ho fèiem sense voler, però invertíem. Invertir és important, sobretot si el dispendi t'és retornat. Darrere un cambrer que va per les taules hi ha un carnisser que ha tallat la carn i un cuiner que l'ha preparada, un pagès que ha plantat i recollit fruita, uns transportistes que han fet circular els productes, uns comptables que han fet factures... Més val ser cambrer que no tenir feina. Els cambrers són senyal que hi ha feina, la seva i la d'uns altres. Poca? Poca, temporal, de Sant Joan a la Mercè, però més val ser cambrer. Aquí s'acaba el consol.

S'havia dit que Europa seria un continent de vells als quals els immigrants extracomunitaris traurien a passejar. De moment Espanya i Catalunya són països de cambrers que a l'estiu fan el llit i serveixen cerveses als alemanys, vells i joves. Alemanya manté o ha renovat la indústria potent que nosaltres vam perdre i aquí hem passat de paletes, enrajoladors i guixaires a cambrers. Més val ser cambrer.

Ahir, quan vam saber que els que treballem només ho farem per pagar deute i que no anem més bé sinó molt més malament, tothom estava espantat: al taller on vaig deixar el cotxe, al quiosc on vaig comprar el diari, al tren. A la feina. Sort que tenim feina. I si no? Hi ha lloc per a tants cambrers?