La tanca del port

Les tanques i els murs són construccions pràctiques per al control i la seguretat, com també són elements simbòlics de dominació i poder. No cal ser Foucault per entendre com poden arribar a condicionar uns barrots. El port de Vilanova i la Geltrú és l'únic de Catalunya que a part d'estar protegit amb un control d'accés i un circuit de càmeres de vigilància també té un tancament del perímetre amb reixes. Els veïns del barri de Mar ho denuncien des de fa gairebé una dècada, quan Ports de la Generalitat va decidir posar-hi el tancat amb l'excusa de certs problemes de seguretat dins les instal·lacions. Problemes que no s'han resolt en tots aquests anys, fet que demostra que l'enreixat no era la solució de res i sí l'inici d'una situació vergonyant per a una ciutat que intenta viure de cara al mar però que entre la platja de Ribes Roges i la platja del Far es troba amb una garjola marítima. El port de Vilanova i la Geltrú és el primer en facturació dels dependents de Ports de la Generalitat –els no autònoms–, al davant del de Sant Carles de la Ràpita i del de Palamós, amb més de dos milions d'euros l'any 2008, cosa que representa un 14,35% del total. És normal que la gerent de l'empresa pública, Dolors Rodríguez, pateixi pels incidents, però l'intent de solució del problema intern no hauria de dur implícit el perjudici a la ciutat, tant als seus veïns com als seus visitants. Si com diuen el seu objectiu per a la capital del Garraf és «crear un nou front portuari i impulsar la integració del port en el teixit urbà» mitjançant una futura reordenació urbanística de la plaça del Port, que comencin a pensar en les alternatives de seguretat que no comportin l'engabiament. La tanca ha de caure, en el sentit més pragmàtic del terme i també en el simbòlic. És del tot suficient gairebé una dècada veient barrots grisos davant del mar.