opinió

«Omertà» financera

El president de la CNMV ha advertit sobre el risc de les participacions preferents i les obligacions subordinades

Hi ha silencis tan clamorosos que, de vegades, revelen la pràctica d'una evident omertà siciliana. I és que els poders fàctics, quan un tema no els agrada, no dubten a segrestar el sagrat principi de la llibertat d'expressió. Per exemple, a finals de maig del 2009, el president de la CNMV, Julio Segura, va llançar un advertiment sobre el risc de les participacions preferents i les obligacions subordinades que emeten les caixes d'estalvis, que no ha obert cap debat. En efecte, hàbilment interrogat al Parlament, va afirmar que aquests bons tenen problemes de transparència, una liquiditat molt restringida i que poden produir pèrdues molt significatives als inversionistes. De fet, quan els productes financers tenen noms de difícil comprensió per al client normal i no iniciat en el llenguatge dels pretesos professionals, ja convé desconfiar i llegir atentament la lletra menuda. De fet, entre un bon preferent i un bon escombraries hi pot haver ben poca diferència encara que es desconcerti els destinataris amb el llenguatge confús i les expressions com ara deute perpetu, drets especials de gir o qualsevol denominació susceptible de dissimular la tensió causada per la manca de diners o de contribuir a seguir tapant forats.

Les entitats financeres tenen necessitat de capital per garantir la solvència i ara s'han agafat a una taula de salvació: les preferents que ofereixen una mena de renda vitalícia a clients que no necessitin disposar dels diners a curt termini. Els comercials han rebut instruccions de pressionar els particulars relativament modestos i sense la cultura financera necessària per entendre exactament la naturalesa d'allò que els proposen. Ningú no els informa detalladament del fet que aquests títols no tenen una rendibilitat garantida o que només es poden vendre en un mercat secundari, sovint amb un fort descompte. Així, doncs, darrere una rendibilitat aparentment atractiva, es pot amagar una difícil recuperació del capital. Òbviament, la finalitat és engreixar els recursos propis i aconseguir una liquiditat suplementària. I el procediment és l'assetjament a una clientela senzilla i crèdula que es pensa probablement que és veritat que li venen uns dipòsits a termini i no un producte molt més complex que pot comportar pèrdues.

El Banc d'Espanya recomana a les entitats la captació de fons privats, però, de cara a la banca, aquesta via té l'inconvenient d'haver d'explicar en quina situació es troben realment i quines necessitats tenen. Cosa que, naturalment, fa baixar la seva cotització borsària. En canvi, en el cas de les caixes, no hi ha cap contraindicació. Bàsicament, perquè no tenen cap alternativa viable per reforçar la seva solvència. De moment, no sembla que puguin fer respiració artificial a base de fusions ni tampoc recapitalitzar les caixes tal com reclama Narcís Serra, el titular de la Caixa de Catalunya. En realitat, no s'han posat en marxa encara el FROB (Fons de Reordenació Bancària) ni el protocol de sanejament del sector. És per tot això que la CNMV ha exigit que els inversors privats siguin informats degudament del risc que poden assumir. D'entrada, perquè el nou producte de moda (del qual, una sola gran caixa ja ha col·locat 2.000 milions d'euros) no té res a veure –malgrat el nom– amb les accions que tenen el potencial alcista dels títols que es cotitzen en borsa i paguen dividends. I, en segon lloc, perquè tampoc no són preferents, atès que, en cas de fallida, van a la cua de la llista de creditors. Caldria, per tant, precisar que com a producte de risc queden per sota de les accions ordinàries a la borsa amb més liquiditat, més volatilitat i més dividend. No s'hi val de presentar com a fixa una renda variable. I no serveix de res l'intent d'ocultar que les caixes estan més exposades al sector immobiliari que no pas la banca. Segons Rubén Manso, exinspector del Banc d'Espanya, no és que els directius de les caixes siguin més graponers o més rucs que els de la banca. Simplement, han pres decisions equivocades per criteris polítics i per la seva endogàmia amb els poders públics.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.