La televisió dels vells

Fa uns mesos, en aquest diari, la rectora de la UOC, Imma Tubella, advertia que TV3 era una televisió per a la tercera edat. La seva preocupació entroncava amb un problema que afecta tots els mitjans de comunicació com és el de l'envelliment de les seves propostes. Des de fa anys, la televisió generalista ja no ocupa un espai central dins de l'esfera audiovisual i allò que emet interessa més al públic de la tercera edat, que a un públic jove que prefereix descarregar-se les sèries sense haver d'esperar que les emetin per televisió o prefereix xatejar a l'ordinador abans que veure allò que la cadena li ofereix al prime time. Les televisions generalistes han perdut aquell públic model que havien construït a partir dels seus índexs d'audiència i no són conscients de la fragmentació de públics en el món comunicatiu actual. Malgrat aquesta situació de crisi anunciada i progressiva, sembla que el tema no preocupa les cadenes, les quals continuen apostant per un espectador model que fa temps que varen crear. Saben que, malgrat que la piràmide d'edat sigui cada cop més alta, el públic jubilat és el públic més fidel.

Un dels programes que millor certifica quin és el model de públic pel qual TV3 aposta en aquests moments és Casal Rock. El programa ens mostra un grup de 25 jubilats que després de treballar i assajar al costat dels màxims exponents del rock català es presenten com a veritables rockers que lluiten per recuperar la seva joventut. El programa vol demostrar que els vells tenen esperit jove i que les jubilacions no arriben mai a la musica rock. El to general de l'espai té, però, un aire pervers. És com si per rejovenir aquesta televisió que té una audiència segura a la tercera edat calgués maquillar-ho tot i canviar el gust dels jubilats pels balls de saló per l'afecció cap als concerts dels seus néts. La paradoxa del cas és que aquest programa sobre el rock i la tercera edat és l'únic programa sobre rock que existeix a TV3. Per què no es pensa a buscar i dissenyar programes específics per als joves com ara Sputnik o Arsenal, que varen fer un paper clau al començament de la cadena? Per què el rock de TV3 ha de ser patrimoni dels vells mentre que l'audiència juvenil no els preocupa? Els mitjans de comunicació –audiovisuals i escrits– no paren de queixar-se que els joves no els segueixen, però en canvi no mouen ni un dit per fer atractiu allò que programen o proposen a un públic jove que els sigui més receptiu.