«Biopijos»

Va durar bastant de temps que la figura del català emprenyat apareixia arreu. Ara ja no sé en quina fase ens trobem i la definició actual, tot i que els motius per a l'emprenyament s'accentuen. Però on aquesta expressió adquireix més realisme és en el sector pagès. No en tenim prou que els preus estiguin rebentats, que políticament –tot i els farols que es tiren en campanya– ni aquí ni a Europa es facin els deures, sinó que a més ara ens vulguin prohibir circular amb la nostra eina, que és lo tractor, les vigílies i festes de guardar. Que no ho saben, que nosaltres no som funcionaris, que els animals mengen cada dia, que segons quines feines no les podem ajornar i que hem de regar, on podem fer-ho, quan toca? El sector pagès i el món rural cada cop n'estem més farts de les normatives i actituds d'aquest govern majoritàriament funcionarial i amb un clar menyspreu cap el sector pagès. Tot això s'ha parat, vull dir portar a efecte la no circulació de tractors els caps de setmana, però ha hagut de ser altre cop Unió de Pagesos qui posés el crit al cel i provoqués la marxa enrere de la norma. Aquesta, en un país normal, no hauria de ser la feina d'un sindicat. Entenc que la responsabilitat de l'aplicació de la norma era d'Interior. Que no se'n recorda, aquest conseller, de quan lo senyor Fraga deia allò de «la calle es mía»? Doncs sembla que haguéssim tornat a aquells temps, amb una diferència substancial: que ara ho apliquen los d'esquerres, los socials. N'estem fins al gorro de les decisions dels que denominem pijos d'esquerres i en altres llocs biopijos. Gent que provenen o són funcionaris i que desconeixen la realitat i el dia a dia de l'activitat agrària i que s'ho carregarien tot. Menys los funcionaris. Algú hauria de posar fre a aquest desgavell i prendre consciència que cada cop hi ha una fractura social més profunda. I això és responsabilitat seva, equilibrar-ho.