L'entrada a Reagrupament de l'exportaveu d'ERC a Girona Santi Niell reforça la sensació de «club dels rebotats» que ja fa temps que s'intueix si es repassa, començant pel mateix líder Joan Carretero, el personal que està anant a raure a aquesta formació. No entraré pas a jutjar si l'emprenyada que ha portat a molts en diferents moments a distanciar-se de l'independentisme parlamentari és fonamentada o no. En algun cas deuen tenir raó i tot de sentir-se menyspreats, arraconats o humiliats. Ara bé, fonamentar un nou moviment polític en el ressentiment, que és el que fan, és la pitjor manera de començar una aventura que, a més, salpa carregada de mariners especialistes a saltar del vaixell cap al primer corrent crític que els vingui de proa. Amb aquest panorama, l'únic que cal fer amb Ressentiment (ai, vull dir Reagrupament) és comptar els minuts que falten per a la primera escissió i constatar com uns funden sis partits més i altres ingressen, més d'un per segon cop, a Convergència. I la independència? A Catalunya no hi ha res que esperi més que la independència. Ni el finançament.