opinió
Una resposta empresarial
El president de la FOEG respon amb aquest article a l'editorial publicat ahir per aquest diari, «Empresaris que de tant cridar ja cansen», que versava sobre algunes reclamacions empresarials davant la crisi econòmica, el paper de les administracions públiques i la relació entre patronal i treballadors
La reforma del mercat laboral és una necessitat peremptòria que, per la dilació que té en el temps i per la resistència dels governs a emprendre-la, està abocant el nostre capital humà cap a la inactivitat, com ho demostra el creixement exponencial de l'atur arreu
Els països, els estats, les comunitats, les empreses, les famílies i les persones són, abans que res, economia viva; això sí, en graus i interrelacions d'expressió diverses i diferents, però indissolublement interconnectades totes.
Per començar, no hi hauria països ni estats sense economia que els nodrís. Ni economia sense empreses, perquè aquestes són el motor primer de la resta. És més, sense empreses no hi hauria feina i sense feina no es constituirien famílies, ni les persones organitzarien la seva existència d'una forma civilitzada i democràtica.
Les empreses i les iniciatives empresarials són la font principal de vida i convivència. Allà on excel·leixen, hi ha progrés i benestar i allà on falten només hi floreixen la pobresa i la misèria. Perquè, sense activitat, sense ingressos, sense comerç, cobraments i pagaments, res no seria possible, inclosa la cultura, l'esbarjo, i, per descomptat, la creativitat, l'art i la innovació. Només cal veure com en són d'eficients les crisis a l'hora de recordar-nos-ho a tots plegats.
Des d'aquesta perspectiva, des de la FOEG no entenem, en absolut, els arguments llançats des de l'editorial d'El Punt, ahir dijous 11 de juny, titulat «Empresaris que de tant cridar ja cansen».
I més, tenint en compte que aquest diari és també una empresa que no només aplega il·lusions i maneres de fer, sinó que cerca, com qualsevol altra, la seva millor viabilitat econòmica i de resultats a través de la lícita recerca de beneficis amb què impulsar i millorar les seves activitats de defensa de la informació, la llengua i la cohesió política i social gironina i catalana.
El capital humà, un actiu
Cap dels punts del decàleg que dilluns passat, 8 de juny, va defensar la FOEG a l'acte que va convocar sota el lema Crit de l'empresari gironí, celebrat a l'Auditori de Girona, pot ser objecte de les acusacions que hem rebut per part del diari, i menys pel que fa al capital humà, que reconeixem com el principal actiu que les nostres empreses tenen per tirar endavant els projectes que cadascuna representa.
La reforma del mercat laboral és una necessitat peremptòria que, per la dilació que té en el temps i per la resistència dels governs a emprendre-la, està abocant el nostre capital humà, justament, cap a la inactivitat, com ho demostra el creixement exponencial de l'atur arreu de Girona, Catalunya i Espanya. Per altra banda, el finançament és constitutiu de l'activitat empresarial mateixa, de la mateixa manera que ho és el crèdit al consum o a l'habitatge per als ciutadans i les famílies en general. Així ho reconeixen els mateixos poders encarregats d'implementar-lo, si bé aquesta intenció no s'avé amb el que fan, o millor dit, amb el que no fan.
Suposem que El Punt no té res a dir respecte als altres punts, la reivindicació dels quals sintonitza amb el sentir general de tota la societat catalana: inversió en infraestructures, nou model fiscal, reducció d'impostos, simplificació dels tràmits burocràtics, reforma de l'administració local, autonòmica i estatal, finançament just per a Catalunya, eficàcia judicial, millor formació, i aposta per l'educació i la cultura del treball i de l'esforç.
Em vull referir, per acabar, a l'expressió editorial del diari, quan fa referència al fet que els empresaris només sabem «parar la mà». Ni la FOEG ni cap dels seus gremis i empreses associades ho han fet mai, sempre que s'entengui, és clar, que un crèdit o un préstec a retornar mai no són ni seran una subvenció a fons perdut com les moltes que corren per àmbits no empresarials o semipúblics del país, sobre la licitud i l'oportunitat de les quals la FOEG no entra a pronunciar-se.
Respecte a l'autocrítica, cal dir que el gruix de les nostres empreses ja l'exerceixen cada dia, per procurar continuar mantenint oberta l'empresa malgrat haver d'esquivar els impediments laborals, financers i burocràtics que, sovint, les administracions ens imposen.
