Hi ha raons per a l'apagada dels estudis nocturns?

Els estudis de Batxillerat nocturn tornen a estar en el punt de mira del Departament d'Educació. Amb una política de tall amb destral, agressiva, sense contemplacions, l'Administració catalana –no la d'altres comunitats, no la d'altres països europeus– continua aquest final de curs el pla d'eradicació de nocturns sencers o parcials. La constància, l'eficàcia i el mètode de destrucció que demostra el departament mereixerien una causa més bona. Ara per ara, però, no hi ha ni tan sols una raó objectiva decent que faci acceptable aquest desmantellament del nocturn.

No és cap raó, el cost econòmic dels nocturns. El cost és, comparativament, ínfim. Ho és perquè tots els nocturns estan en centres ordinaris que el que fan és aprofitar les instal·lacions i despeses generals –incloent-hi les de manteniment– per oferir més serveis educatius. Sobre el nocturn només s'ha de fer repercutir el sou d'uns quants professors, sense reduccions horàries o diners extres per càrrecs directius o de coordinació. De reduccions i diners extres, en tindrà igualment el centre amb només diürn. Això mateix passa amb les despeses per neteja, per secretaria, per consergeria... Qualsevol altra empresa rebria elogis per aquesta línia d'aprofitament de recursos i instal·lacions. Un alumne de nocturn surt per menys de la meitat que un de diürn i té el mateix dret a cursar estudis, atès que, com a treballador, ja paga impostos.

No hi ha raó per a l'existència de l'Institut Obert de Catalunya, que ofereix estudis no presencials en línia. L'IOC té poc arrelament, els índexs d'abandonament hi són escandalosos (molt superiors als del nocturn), resulta poc engrescador per a la majoria dels possibles estudiants, i apareix com a massa fred i llunyà. El nocturn ofereix un caliu humà, professors que marquen un ritme de feina, que aclareixen en directe els punts foscos, que animen de vegades o reprenen quan algú es deixa anar, i alumnes que acompanyen, ajuden, creen ambient. Són tan fàcils, el desànim i l'abandonament quan s'està sol... El nocturn, a més a més, ofereix especialistes en cada matèria, professors plurals en ideologia, enfocament i mètodes, en comptes de tutors informàtics amb un vernís de totes les ciències o totes les lletres i escollits a dit per l'administració. Naturalment, el nocturn no nega l'IOC, és una altra opció. En qualsevol cas, l'alumne de nocturn aguanta més i rep més bona preparació, a més a més d'utilitzar, complementàriament, eines informàtiques a classe i a casa.

No és cap raó, la política de la Unió Europea. Tot al contrari: l'acord de Lisboa per al 2010 estableix l'objectiu del 85% de joves amb una titulació postobligatòria. Catalunya està molt allunyada d'aquest objectiu, i el nocturn fa que cada any uns centenars de joves assoleixin la fita. Matar el nocturn és anar contra la política de la UE –de fet, el que sorprèn molts estrangers és que hi hagi tan poc nocturn a casa nostra. Mantenir el nocturn és estar a favor d'Europa.

No és cap raó, l'atur entre els joves. Tot al contrari; tal com demostra un recent article de J.M. Lacasa a la revista Magisterio, hi ha una forta correlació entre nivell d'estudis i atur, i l'atur entre els joves sense títol de secundària superior ha passat del 12,7% el 2007 al 29,5% el 2009. L'atur, en temps de crisi, va de costat amb el fracàs escolar. La manca d'estudis fa multiplicar l'atur; l'atur, però, amb una administració desperta, hauria de fer multiplicar el nombre d'estudiants que intenten assolir el batxillerat. El nocturn treballa a favor de la feina dels joves: que la tinguin i que sigui de més qualificació i més qualitat.

No és cap raó, que l'administració vulgui fer obligatòria l'escolarització fins als 18 anys (excusa que addueix aquests últims dies). De moment no ho ha fet i trigarà anys a fer-ho, i, en canvi, les retallades en nocturns ja s'han fet. És a dir, treu les oportunitats existents abans de crear-ne de noves. A més a més, el nocturn continuaria sent útil i necessari per a moltes persones fins i tot amb aquella obligatorietat.

No n'hi ha, doncs, de raons objectives decents –potser sí d'altres amagades– per retallar o eliminar els estudis nocturns. La seva apagada no és justa, ni justificada, ni social (ni, se suposa, socialista). Una administració responsable, per sobre de la seva ideologia, en comptes d'atacar aquests estudis per a treballadors i gent que vol continuar la seva formació, hauria de protegir-los i fomentar-los amb decisió, amb campanyes i estímuls. Catalunya hauria d'estar dotada d'una xarxa de dotzenes o centenars de centres amb oferta nocturna, per apropar l'accés al batxillerat i altres estudis al jovent i gent madura que treballa o que al seu moment no va aconseguir un títol postobligatori. Hi guanyarien les persones, hi guanyaria el teixit productiu, hi guanyaria el país, hi guanyaria Europa.