l'encaix
Vint euros al dia
La societat del benestar ens ha conduït a la insensibilitat absoluta davant la més absurda condició humana
L'operació policial contra la màfia xinesa, a Mataró, ha estat contundent. Dimecres la ciutat fou envaïda pels Mossos, a la recerca de tot xinès il·legal que es movia a les entranyes de la població: es detectaren 72 tallers i 450 persones en situació irregular, a més de detenir 77 suposats responsables de la xarxa mafiosa que explotava el negoci. Es constatà que cap dels 450 asiàtics explotats tenia regularitzada la situació d'estada al país però, després d'identificar-los, foren deixats en llibertat pel fet de tractar-se d'una irregularitat administrativa i no pas d'un delicte. Els 77 detinguts sí que han estat acusats d'un delicte contra els drets dels treballadors i els locals, evidentment, foren clausurats.
El funcionament dels tallers il·legals és esfereïdor. Els xinesos tenien una vida quasi d'esclavatge, treballant un mínim de dotze hores diàries, set dies a la setmana, rebent un sou de vint euros per jornada. Pràcticament feien vida als mateixos locals, cuinaven i es rentaven de manera completament insalubre i dormien per torns sobre matalassos compartits. Carn de canó, els 450 explotats es dispersaren per habitatges de familiars i amics, completament desconcertats en una geografia que no coneixen i amb una comunicació difícil per la quasi inexistent capacitat lingüística. D'altra banda, l'actuació dels Mossos ha significat un nou motiu de discòrdia entre la policia autonòmica i el Cuerpo Nacional de Policía, per una qüestió de competències.
El relat és tercermundista i recorda alguna de les imatges de la premiada Gomorra, el sorprenent relat basat en la Camorra napolitana. Xinesos tancats en locals aprofitats al màxim, asseguts davant la màquina de cosir i teixint sense parar les falses peces de marca que serviran per apaivagar les necessitats consumistes d'una societat que vol ser opulenta. Vint euros diaris, que no sempre es cobren, donen per a moltes transaccions mercantils, quan la suor d'anònims xinesos cau sobre una terra erma.
És immoral que avui els diaris vagin plens de xifres multimilionàries que traginen amunt i avall gent que amb prou feines donaran quatre cops –ben donats, faltaria més– a una pilota. Potser unes pilotes que han estat cosides per mans que a vint euros al dia han hagut de cobrir quotes inhumanes. Quina vergonya! La societat del benestar ens ha conduït a la insensibilitat absoluta davant la més absurda condició humana. A vint euros, no podem justificar tanta insensatesa.
