Segons

Sovint el millor segon acaba sent un mal primer, perquè en les institucions, els partits polítics o les empreses hi ha els que només són els millors com a segons i els que només són els millors com a primers. Si els canvien els papers la cosa sol acabar en desastre. Un dels casos més evidents d'aquest fenomen que es dóna en la política actual és el del primer ministre britànic, Gordon Brown. Durant anys i anys, Brown va ser considerat el millor segon de la història política anglesa, un cervell privilegiat. Blair hi posava la cara i el talent de predicador, i Brown hi posava l'economia i la política. Dissortadament, però, la cultura de l'èxit que ens envolta crea la inèrcia que tot es fa per un dia ser el primer. I el pobre Brown va caure en la trampa i va pensar que si era el millor segon també podria ser el millor primer. I ara, l'home, s'esforça o el forcen a fer coses alienes al seu caràcter retret i reflexiu, i, com era previsible, no li surten naturals. Un dels polítics més sòlids i preparats de la història, condemnat a fer el ridícul per no haver volgut quedar-se ocupant el molt noble i gloriós segon lloc. La realitat ens diu que, gairebé sempre, les virtuts que ha de tenir el que està al davant tenen poc a veure amb les que són típiques del que està al darrere. Potser cal recordar que ser segon no ha de ser necessàriament un estat transitori, també pot ser un destí. Alguns deuen recordar el gran Poulidor, el ciclista que es va especialitzar a no guanyar mai el Tour a canvi de quedar sempre segon. Un crack, en Poulidor. Més recordat que molts que han guanyat el Tour alguna vegada. Ara veiem que en qualsevol final els que perden ploren desconsoladament... Tot i haver quedat subcampions! Això és portar el sentit tràgic de la vida a l'absurd. No havíem quedat que l'important és participar? No, això ara és vist com una flaca de caràcter, una manca d'ambició, un temperament pusil·lànime. Ara sembla que el segon, el vice, el medalla de plata o el finalista són perdedors. Ni pensar-ho. Sempre seran els primers si saben quedar-se, ben quiets, en segon lloc.