«Il sorpasso»

La paraula va ser utilitzada al 1987 quan Itàlia sobrepassà el Regne Unit en renda per càpita. El mot italià i el català ultrapassar tenen un significat idèntic: es passa d'estar endarrerit a situar-se al davant. El sorpasso és, doncs, el terme que descriu la situació que s'ha produït en relació a la dona i l'home els últims vint anys, perquè la dona ha superat l'home i va al davant en rendiment acadèmic i capacitat professional, i creix de manera imparable la seva influència social.

Cal fer-se la pregunta de si aquesta situació respon a la realitat o és simplement un miratge, però és la dona la que està contribuint a la millora de l'economia de moltes famílies de països no desenvolupats d'Àsia, Àfrica i Llatinoamericà a través d'iniciatives que porten a oferir petits préstecs personals sense garanties, com han impulsat Muhamad Yunus, Nobel de la Pau 2006, o Mary Ellen Iskemderian, basats en la dona com a membre de la família més idoni per desenvolupar un petit negoci o una activitat que ajudi a l'economia de la família i li permeti sortir de la limitació que suposa treballar només en l'àmbit familiar. De fet el 78% dels microcrèdits que es concedeixen al món van a les dones, que els retornen dintre dels terminis estipulats en el 98% dels casos. Aquesta defensa de la família per les dones és un fet que s'ha traslladat a la llei en determinats països, com per exemple Mèxic, on és obligat que el salari el pagui, l'empresa, part al treballador i part a la seva dona per evitar que la família es quedi sense ingressos...

És la dona la que de manera progressiva introdueix elements d'humanització i flexibilitat en el món islàmic i que, malgrat la força de la llei i el costum, aporta una visió més propera de la societat real i en definitiva de la llibertat de les persones en un entorn en què les lleis són rígides perquè provenen de la religió. La participació de la dona del candidat Musavi a les eleccions de l'Iran és l'inici d'un camí que arribarà lluny, perquè serà la dona i la reivindicació dels seus drets i el respecte a les seves opinions el que farà canviar la cultura islàmica. L'avenç serà lent però és inevitable.

És als partits més progressistes –a l'Índia, el Partit del Congrés de Gandhi i Nehru– on la presència de la dona es fa sentir, portant a una visió de l'economia i la política més flexible i respectuosa amb les persones. Per primer cop una dona intocable, de la casta inferior, presidirà el Parlament.

A Occident ja no hi ha dubte que la dona ha superat l'home en èxit acadèmic, que la presència en el món polític i econòmic és encara incipient però creix a gran velocitat, i que aquest avenç es produeix mentre continua estant la dona al centre de l'estabilitat familiar, la qual cosa la porta a fer un esforç personal molt superior al que fa l'home, més lliurement dedicat a la vida professional.

La proximitat als problemes, l'enfocament pragmàtic de les solucions i els plantejaments de baix a dalt, són característiques de pensament i d'actuació més femenines que masculines, i això fa especialment eficaç la interacció de la dona amb la societat actual i fa avançar el seu posicionament professional, la seva rellevància social i el seu ideari. Aquest enfocament femení del canvi, evolutiu i no revolucionari, s'adapta bé als paradigmes socials que progressivament s'imposen a occident en aquest segle XXI perquè avui tendeixen el dret i les regulacions a ser menys reglamentistes i més basats en orientacions i normes genèriques i en la seva verificació, i les religions i les ideologies són progressivament menys mandatòries i més basades en ideals i principis. És sense dubte en aquest entorn, certament circumscrit al món occidental, on la influència social del pensament de les dones, de qualsevol ideologia, creix i agafa força malgrat que el masclisme i l'agressió de gènere, no solament la física, són encara força presents. En pocs anys el tractament de la dona de manera subalterna ha passat de ser un comportament habitual a ser considerat un fet socialment inacceptable, la qual cosa ha canviat actituds i plantejaments, si no per convenciment, sí per imatge pública.

Il sorpasso està en marxa i la impossibilitat social i política d'impedir-lo fa que la presència de la dona a la societat estigui garantida amb avantatges per a tots, perquè aquesta serà així més lliure, més justa, més humana i més intel·ligent.