Cara de sospitós

Si hagués fet cas a Freud, fa una hora m'haurien robat el mòbil.

De jove vaig llegir Freud. Sort que ho vaig fer amb un ull una mica distret perquè si no ara, fa una hora, en veure l'home que ha entrat al metro i ha vingut a asseure's al meu costat, m'hauria dit a mi mateix: «Manuel, no facis cas de la cara de sospitós d'aquest home; no hi ha cares de sospitós; l'home, la veritat de l'home, s'ha de buscar al seu interior, en l'ego, en el superego, en el subconscient, no en la cara; la cara no diu res, ningú tria la seva cara.» (Freud és el pare dels bonistes i el refugi dels advocats). Per sort, a més a més de llegir Freud també havia vist pel·lícules americanes, on els dolents feien cara de dolents i els bons feien cara de bons, i on fins i tot Hitchcock, que es va basar tant en Freud, acabava fent que Claude Rains fes cara de dolent, Cary Grant, cara de bo, i Ingrid Bergman, cara de fava, perquè qui és el maco que filma el superego. Per això quan aquell home del metro se m'ha assegut al costat, el primer que he fet ha estat posar-me la mà a la butxaca de l'americana on he coincidit amb la mà de l'home, que ja era a dintre a punt d'abastar el mòbil. No es pensin: l'home anava ben vestit, duia unes sabates de punta molt ben enllustrades i una jaqueta tota ben plegada al braç. Sí, sí, però quan es té aquesta cara el betum de les sabates és per dissimular i la jaqueta és per amagar la mà que pispa.

Si jo fos un ciutadà com cal hauria anat a buscar els vigilants del metro i hauria assenyalat l'home amb el dit. El que passa és que els vigilants del metro, quan hi són, estan molt ben ensenyats i han llegit o els han explicat Freud i qualsevol els convenç que aquell home, que també ha llegit Freud o n'ha sentit campanes, em volia robar, Com ho sé? Perquè he trobat la seva mà a la butxaca, i si l'hi he trobada és perquè m'he posat en alerta, i si m'he posat en alerta és perquè feia cara de sospitós. Encara m'haurien dit que tinc manies de iaiona i m'haurien fet posar vermell, color que, amb perdó, exterioritza la vergonya.