Ni per a draps

No té res a veure amb la crisi actual sinó amb una gran falta de respecte que els contenidors que serveixen per recollir roba de segona mà per a gent necessitada s'emplenin de peces que no serveixen ni per fer-ne draps. És alarmant que entitats com ara Càritas que gestionen aquest material només puguin aprofitar una de cada cinc peces rebudes. No costa gaire entendre que, malauradament, la crisi ha fet disparar el nombre de persones que necessiten recórrer a ajut per tenir roba o menjar. Com tampoc no costa entendre que la situació actual faci que qui més qui menys intenti aprofitar més que en èpoques de bonança els seus objectes personals. Però d'aquí a pensar que es fa una bona obra «obsequiant» amb roba que un mateix no es posaria ni regalada, hi ha un bon tros. Això no té res a veure amb la solidaritat, sinó que es tracta d'una qüestió de falta de consideració envers aquells a qui suposadament volem fer un favor amb el nostre «obsequi». El problema és que amb l'excusa de la solidaritat, en aquest cas molt mal entesa, la majoria de ciutadans fan servir aquests contenidors d'abocadors. Del que es tracta és de fer un favor als necessitats, no aprofitar la seva necessitat per fer-nos un favor a nosaltres mateixos en desfer-nos d'objectes que ens fan nosa. És com aquell matrimoni que aprofitava, i potser encara ho fa, que viatjava a països suposadament menys desenvolupats per omplir la maleta amb roba vella per repartir-la entre els suposats necessitats que anaven trobant durant el recorregut. Donaven per fet que els altres acceptarien sense més ni més el regal i fins i tot se sorprenien que no fos així i que en més d'una ocasió haguessin de tornar cap a casa amb la camisa i els pantalons vells. Des del seu etnocentrisme no eren conscients que la seva actitud no tenia res a veure amb la generositat sinó amb l'egoisme.