els fils d'ariadna
En Teo va a la platja
Les crides permanents a la conscienciació delaten que alguna cosa important dels processos de transmissió i informació ha deixat de funcionar
L'Institut Català d'Oncologia i l'Hospital Clínic negocien amb l'editorial Planeta modificar imatges i continguts del llibre En Teo va a la platja. I tot «per conscienciar els més petits dels efectes nocius dels rajos solars i introduir altres patrons de conducta infantil». Tots els productes culturals són moralitzants. El problema és quan ho són d'una manera negativa o banal. Encara els llibres de text de l'escola de principis dels setanta exalçaven l'alumne modèlic, que sempre apareixia clenxinat i amb corbata, duia un rosari a les mans i era al primer lloc de la fila dels excelsos. A l'altre extrem hi havia l'alumne desafecte, dibuixat amb un gra de pus al nas, la mirada vagabunda i una mosca que orbitava sobre la seva testa. Malgrat l'evident vessant (auto)propagandístic d'aquesta modificació de continguts del llibre d'en Teo, allò que sobta és que podem travessar tots els límits de la ximpleria sense sentir-nos especialment incomodats. Confiar que un llibre assentarà nous patrons de conducta sobre els més petits, raneja el deliri. Perquè empeny a saltar-nos la baula generacional que té la responsabilitat d'oferir patrons de conducta: els adults, és a dir, aquests pares anestesiats que deixen que les seves criatures facin cabrioles arriscades entre les taules dels restaurants, cantin a la biblioteca, parlin en una presentació de llibres, tirin sorra a la gent que està al seu voltant a la platja, no saludin, no demanin educadament una cosa... El vell projecte il·lustrat s'enfonsa per moments. Vivim en una societat en què els ciutadans tenim garantida una formació bàsica i molts recursos informatius de qualitat a l'abast. Però de cop i volta resulta que joves i adults ignorem nocions bàsiques sobre aspectes primordials de l'existència: sexualitat, educació, efectes devastadors de la depressió, de l'alcohol, de substàncies psicotròpiques beneïdes socialment... O de sobte necessitem malalts i malaltes il·lustres per conscienciar-nos sobre els efectes d'una malaltia determinada, o exhibicions solidàries de famosos per conscienciar-nos que la misèria existeix. Les crides permanents a la conscienciació delaten que alguna cosa important dels processos de transmissió i informació ha deixat de funcionar. I que el buit sideral que haurien d'ocupar la sensatesa i l'autonomia moral s'està omplint amb apel·lacions a la consciència, a la correcció política i a un nou catecisme que, igual que els catecismes antics, sempre concep la persona com estancada en una permanent minoria d'edat mental.
