Era un mestre jove, de trenta anys, que s'havia fet estimar pels alumnes i pels companys arreu. Era dolç a les classes i amatent a l'hora de muntar una festa i aplegar els infants amb cançons sota els acords de la seva guitarra. Els darrers llocs on havia estat eren Lloret i Riudarenes. Va morir el cap de setmana del 24 de gener d'enguany, en estimbar-se, Déu sap com, pel Puigsacalm. La cerimònia exequial tingué lloc a mig matí del dia 29, al tanatori de Girona. Ara, passats cinc mesos, els seus familiars i amics han portat les seves cendres a Pessonada, un llogarret d'on era originària la seva nissaga, situat en un extrem de la serra del mateix nom, sota els imponents cingles que, de cara a migdia, s'emmirallen en el pantà de Sant Antoni, dit també de Talarn, aprofitant el pas de la Noguera Pallaresa, no gaire lluny de la Pobla de Segur. Els que el recorden amb fidelitat, dissabte passat, van fer molts quilòmetres tant d'anada com de tornada. Però l'emotivitat de l'acte va valer la pena. Un centenar de persones van acompanyar les cendres a peu des del poble al cementiri on, després de les pregàries del sacerdot i el Cant dels ocells, tocat amb flauta per la seva companya de professió Isabel Miranda, van quedar dipositades a la tomba dels avantpassats. El seguici continuà serra amunt, fins a l'ermita romànica de la Mare de Déu de la Plana, a uns 900 metres d'alçada, que es va fer petita per acollir tothom. Parlaments, cançons, interpretades per amics i per un grup d'infants de Riudarenes, un audiovisual, la cançó-pregària a la Mare de Déu de les Neus pels muntanyencs que moren, van servir per evocar la figura d'en Bernat. En acabar, al local social del poble, la família va oferir un dinar popular als que s'havien aplegat en aquest adéu especial. Presidien l'acte la guitarra i el clarinet de l'amic desaparegut. Un comiat únic per a un mestre singular.