Fer la viu-viu

Parlem amb un home de la costa que es guanya la vida amb «els estrangers», com es deia abans, en temps del seu pare, que va ser el primer de la família que va començar a guanyar-se-la-hi. «Què, com anirà aquest any?», li preguntem. Arronsa les espatlles. Sempre ha tingut poques paraules i, amb el pas dels anys, les poques que tenia les va perdent. No és estrany que digui que, quan està més bé, és sol i en mar. «I fins ara com ha anat la Setmana Santa i tot això?» Fa un gest d'escepticisme. «La Setmana Santa, fluixa», diu. «El juny encara més.» Està a l'expectativa. No sap què passarà. Té aquella malfiança sistemàtica i aquella tendència a la queixa que ens ve de lluny. No creu en pronòstics ni estadístiques. «Ja ho veurem. A l'octubre t'ho sabré dir...» Ell potser és un cas una mica accentuat, però fa la sensació que, amb més o menys grau, la incertesa és força present aquest any en el negoci turístic. Ho publiquem avui, que és 1 de juliol i que comença el primer dels dos mesos forts, encara que la quinzena que ara iniciem cada cop sembla més una continuació del juny i prou. Els qui treballen amb reserves, poden afinar la previsió. Els qui no en depenen tant, com l'home silenciós, estan a l'espera, vejam què passarà, vejam fins a quin punt els afectarà la crisi, vejam si fallaran els anglesos tant com diuen, vejam si els francesos a darrera hora s'animaran. Això és el que se sent comentar aquests dies a la costa. Tot bastant hipotètic, entre la incertesa i la probabilitat. En una predicció sembla haver-hi més coincidència: «Ens haurem de refiar de la gent del país i d'encertar alguns bons caps de setmana, si el temps ajuda, entre el 15 de juliol i el 30 d'agost.» L'home de poques paraules i de poques esperances conserva almenys aquesta. Deu ser de les darreres. Que faci bon temps. Que els catalans i els espanyols es moguin una miqueta. Demanar que gastin ja sembla atreviment. O no gosen o no poden. Hem entrat en una època d'ambicions modestes. Tot sembla que té una mesura més discreta. S'han aturat les grans expansions. Els balanços opulents se n'han anat al cel. Es va fent la viu-viu.