Excuses

Poder veure una etapa del Tour sense haver de fer pràcticament cap quilòmetre no passa cada dia. L'Ajuntament de Girona i els de les poblacions per on passarà l'etapa de dijous ja fa dies que els alerten dels talls de trànsit que hi haurà i tots n'estem al cas. Però jo també els vull alertar d'una altra cosa, i és que preveient la quantitat d'excuses que aquest dia es donaran per no anar a la feina, sàpiguen que en aquesta ocasió potser els caldrà un pèl més d'imaginació que l'habitual. Allò de «tinc un mal de cap horrorós i no em puc ni aixecar del llit» ho farà servir tothom. I allò de «tinc febre molt alta», també. Potser és l'ocasió de fer servir allò de «sóc al Trueta, amb un atac de pedra», però té el risc que si t'aprecien (si t'aprecien de veritat, vull dir, no pas només que t'ho diguin alguna vegada) et vinguin a veure. Potser funcionaria millor allò de tenir l'enterrament d'un familiar proper (la parella no, perquè passats uns dies, si la veuen sospitaran) o, per als qui en tinguin, allò del fill que s'ha trencat un dit al casal d'estiu i t'han trucat perquè el vagis a recollir a Arbúcies. I també es porta molt la dels lladres que han entrat a robar. Vostès mateixos. A mi no em calen excuses. Malauradament, ja fa dies que vaig avisar a la feina que aquest dijous tinc hora al metge. Tot el matí.