Les actuacions del govern espanyol en matèria fiscal, finançament i recurs contra l'Estatut, aconsegueixen, sense proposar-s'ho, un creixement de les associacions sobiranistes i un augment constant de persones que pensen que l'únic camí per esdevenir un país normal és la independència.

Hi ajuden de manera decisiva els partits que integren el Parlament de Catalunya, més embolicats que mai en lluites per encalçar un esquer incert, distanciats de la realitat exterior i incapaços de defensar els objectius pels quals els han votat els seus electors.

La campanya al Parlament Europeu de PP i PSOE va ser mostra d'aquesta Espanya que ens menysté, excepte a l'hora de recaptar impostos. CiU i Esquerra, també obliden que només decideix, en la UE, qui n'és estat membre.

Com sortir d'aquest cercle viciós marcat per l'Estat espanyol? Agrupant i coordinant els diferents corrents sobiranistes actuals per capgirar l'equilibri de forces polítiques, i fer els passos decisius que permetin aconseguir la independència. Aquest és l'objectiu de Reagrupament.cat.

Reagrupament vol estructurar un moviment transversal on càpiga tothom per presentar una candidatura independentista el 2010, plantejada des de l'únic eix de discussió que té sentit en aquest moment a Catalunya: el nacional, perquè, o som unionistes, o independentistes.

La transcendència i l'acceptació en la societat catalana d'aquesta proposta provoca silencis als mitjans de comunicació i desqualificacions d'alguns intel·lectuals i comentaristes. Malgrat aquests intents, la situació és esperançadora. Dia a dia creix el nombre de persones pertanyents a organitzacions sobiranistes, militants de partits nacionalistes, i d'altres que no han militat mai en cap partit ni organització, que veuen molt clar que Espanya ens ofega i que no ens convé ni té cap sentit continuar pertanyent-hi. Unes i altres s'estan associant a Reagrupament.

Ara bé, hi ha una part de la societat catalana que es mostra reticent tot i tenir ideals nacionalistes o independentistes. Dubta i tendeix a pensar que es pot aconseguir el mateix sense fer trencadissa. És ben bé així? Lluitar per aconseguir una utopia comporta poques interferències entre l'esfera personal i la pública. Tanmateix, quan podem provocar canvis transcendents, tot canvia. Ens assalten els dubtes. Sabem que passar de la teoria a l'acció pot afectar de manera important el nostre entorn i la nostra vida. Per això, quan cal actuar, per comoditat o covardia, perdem molta de la nostra objectivitat i acabem acceptant el que se'ns imposa perquè preval l'interès propi, la peresa, la por.

Així és com contribuïm a l'estat actual, com ens acostumem a la violència del sistema i com sucumbim als mecanismes de domini d'un estat democràtic de dret. Podem trencar la dinàmica? Sí. Deixant anàlisis subjectives que porten a la paràlisi i rebutjant la violència passiva de partits que no ens representen i que ens lliguen permanentment a l'Estat espanyol.

És l'hora, doncs, d'actuar amb fermesa per aconseguir que Reagrupament sigui molt més que una associació política, que esdevingui el moviment de tots els catalans que volem un país lliure. Precisament perquè en un món global només hi troben lloc les nacions amb estat que s'expansionen políticament i econòmicament, i que tenen una cultura i una llengua pròpia.

Decidim-nos, perquè està passant un tren que no podem perdre: el de la independència. De fet, l'única cosa que ens permetrà recuperar la dignitat, l'empenta i la creativitat que ha caracteritzat durant segles el nostre poble.