Plàstic

Ara fa un any, el govern català anunciava a bombo i platerets que estava decidit a posar fi a l'ús i abús de les bosses de plàstic. «Les bosses de plàstic no poden ser un regal quan vas a comprar al súper», deia cofoi el diputat d'ICV Daniel Pi a final d'any. Tot feia pensar, vistes les grans declaracions d'uns i altres, que finalment es posaria seny a l'excés vergonyós de plàstic que patim. N'estaven tan convençuts, els nostres polítics, que van decidir muntar una comissió per estudiar bé el tema, per saber com s'ho farien per gravar les bosses de plàstic, si posarien un impost a les empreses, si farien una mena de normativa d'ús o si aquest repercutiria en el preu final del producte que es compra. Han passat uns quants mesos, la comissió ja ha fet vuit reunions i sembla que ja hi ha fumata blanca: finalment, es descarta qualsevol mesura dràstica perquè les empreses distribuïdores alimentàries ja s'han compromès a fer-ne servir menys. Fantàstic. Quina fermesa, quina determinació, quines mesures tan espectaculars! Per a mi, a tots aquests que han format part de la comissió ja els poden ben embolicar, amb un plàstic, per descomptat, i posar-los un llacet ben bonic al capdamunt. Perquè s'hi han ben lluït.